
En poques paraules:
A primera vista, l’Estany de Montcortès sembla un petit llac tranquil envoltat de prats, canyissars i muntanyes.
Però el que veiem a la superfície és només una part de la seva història.
A diferència de la majoria dels grans estanys pirinencs, Montcortès no va ser excavat per una glacera. El seu origen es troba sota terra: l’aigua ha anat dissolent les roques i formant un complex sistema càrstic que va acabar generant la depressió on avui hi ha l’estany.
Tampoc no hi ha cap riu clarament visible que l’alimenti. Bona part de l’aigua arriba des del subsòl.
Aquesta combinació ha convertit Montcortès en un dels espais naturals més singulars del Prepirineu català i, al mateix temps, en un lloc al voltant del qual han sorgit llegendes sobre ciutats submergides, aparicions i aigües amb poders especials.

Bolets prop de l’Estany de Montcortès
L’Estany de Montcortès es troba al municipi de Baix Pallars, al Pallars Sobirà, dins del paisatge obert del Pla de Corts.
Està situat a l’oest del petit poble de Montcortès i relativament a prop de Peramea i Gerri de la Sal.
La seva posició també és molt interessant per organitzar una escapada pel Pallars: cap a l’oest trobem la Pobleta de Bellveí i l’entrada a la Vall Fosca, mentre que cap a l’est podem baixar en direcció a Gerri de la Sal i la Noguera Pallaresa.
L’estany es troba aproximadament a 1.000 metres d’altitud —l’Ajuntament de Baix Pallars indica 1.065 m—, una cota molt més baixa que la de la majoria dels estanys d’alta muntanya dels Pirineus.
Això explica en part el seu aspecte: en lloc de roca nua i paisatge alpí hi trobem prats, conreus, canyissars, boscos i petits pobles.
Si estàs recorrent aquesta part del Pallars, pots combinar la visita amb la nostra guia de la Vall Fosca o amb les propostes sobre què fer a la Pobla de Segur i els seus voltants.

Boira a l’Estany de Montcortès
Quan pensem en un estany pirinenc solem imaginar una cubeta excavada per les antigues glaceres.
Això és precisament el que passa amb molts dels estanys del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Montcortès és diferent.
Es tracta d’un estany d’origen càrstic. En aquesta zona hi ha roques com calcàries, dolomies i guixos que poden ser dissoltes lentament per l’aigua. Amb el temps es formen cavitats i conductes subterranis i es poden produir enfonsaments que generen depressions al terreny. La cubeta de Montcortès està relacionada precisament amb aquest procés.
L’estany té una forma aproximadament circular, amb uns 525 metres de longitud i 450 d’amplada. Els estudis situen la seva profunditat màxima al voltant dels 30–32 metres.
Però potser la característica que més sorprèn el visitant és una altra:
d’on surt tota aquesta aigua?
L’alimentació és principalment subterrània a través del sistema càrstic. No hi ha cap gran riu que desemboqui a l’estany i només durant episodis de pluja poden aparèixer petits cursos superficials temporals.
Aquesta absència d’un origen visible de l’aigua és probablement una de les raons per les quals Montcortès va generar tantes històries i llegendes.
| Estany de Montcortès | Molts estanys d’alta muntanya |
|---|---|
| Origen càrstic | Origen glacial |
| Alimentació principalment subterrània | Desglaç i cursos superficials |
| Al voltant de 1.000 m d’altitud | Sovint per sobre dels 2.000 m |
| Prats, canyissars i paisatge rural | Paisatge alpí i subalpí |

Pineda entre la boira prop de l’Estany de Montcortès
La singularitat de Montcortès no s’acaba en el seu origen geològic.
El fons de l’estany funciona gairebé com un arxiu natural.
Els sediments s’han anat dipositant en capes i, gràcies a les característiques de l’aigua i del fons, moltes d’aquestes laminacions s’han conservat amb una precisió excepcional.
Els investigadors han utilitzat aquests sediments per reconstruir canvis del clima, de la vegetació i de l’activitat humana a l’entorn durant milers d’anys. Alguns treballs estudien l’evolució sedimentària dels darrers 6.000–7.600 anys, i els registres laminats permeten obtenir una resolució especialment detallada dels darrers mil·lennis.
En altres paraules, sota l’aigua es conserva informació sobre incendis, pluges, vegetació, agricultura i transformació humana del paisatge.
Això converteix un petit estany del Pallars en una font científica extraordinària per conèixer com ha canviat el Prepirineu al llarg de la història.

Prat al costat de l’Estany de Montcortès
L’estany i el seu entorn també tenen un enorme interès biològic.
Montcortès forma part del PEIN i de la Xarxa Natura 2000 com a espai ES5130019. La delimitació definitiva dins del sistema d’espais naturals protegits també va quedar inclosa en una resolució de la Generalitat aprovada el maig de 2026.
El canyissar que envolta bona part de l’aigua no és simplement un element paisatgístic.
Funciona com a refugi i zona de reproducció per a diferents espècies. Entre els ocells propis de les zones humides hi podem trobar el cabussó petit, la fotja i el balquer. En el conjunt del Pla de Corts també destaca la varietat d’aus rapinyaires, amb espècies com el milà reial, l’aufrany, el voltor comú i el trencalòs.
La importància ecològica continua sota l’aigua.
La documentació ambiental de la Generalitat destaca la presència de comunitats aquàtiques i de ribera molt diverses, així com espècies especialment valuoses. Entre aquestes hi ha Nitellopsis obtusa, una caròfita que, després de desaparèixer dels Estanys de Basturs, ha convertit Montcortès en un enclavament especialment rellevant a Catalunya. També s’hi ha documentat el gasteròpode Lymnaea stagnalis i una població de cranc de riu autòcton.
Per això, encara que Montcortès pugui semblar un lloc perfecte simplement per seure al costat de l’aigua, som davant d’un ecosistema protegit i sensible.

Sender entre pins prop de l’Estany de Montcortès
Un estany profund, sense un riu visible que expliqui d’on arriba l’aigua i envoltat durant segles per petites comunitats rurals era un escenari perfecte per crear històries.
I Montcortès en té unes quantes.
Una de les llegendes més conegudes diu que sota les aigües hi havia hagut una antiga ciutat anomenada Pallars.
Segons la tradició, la ciutat era rica i pròspera. Un dia hi va arribar un captaire demanant menjar i refugi, però els habitants es van negar a ajudar-lo.
Només una dona se’n va compadir i li va oferir pa.
El captaire va resultar ser Déu disfressat. Com a càstig per la manca d’hospitalitat, va fer que les aigües engolissin la ciutat, salvant únicament aquella dona.
Algunes versions de la història afegeixen que encara és possible sentir les veus dels seus habitants o veure la dona caminant prop de l’estany.
No cal creure la llegenda per entendre d’on podria haver sorgit.
Per a qui no coneixia la geologia càrstica, un estany profund alimentat per una aigua que sembla aparèixer des del subsòl devia resultar realment misteriós.
Jacint Verdaguer va recollir al segle XIX una altra història vinculada a Montcortès.
Una dona va intentar travessar l’estany glaçat portant una càrrega al cap. Des de la riba li advertien que no es girés.
Ella va mirar enrere, el gel es va trencar i va caure a l’aigua.
Segons la tradició recollida per Verdaguer, la dona torna a aparèixer la nit de Sant Joan caminant per l’estany.
A Peramea també hi havia una tradició relacionada directament amb l’aigua.
Segons la memòria popular, quan calia pluja es portaven fins a l’estany les relíquies dels Sants Innocents i s’introduïen a les seves aigües amb l’esperança de provocar precipitacions.
Llegendes i rituals diferents comparteixen una mateixa idea: durant segles Montcortès no va ser simplement un accident geogràfic. Era un lloc carregat de significat per a les comunitats que vivien al seu voltant.

Bolet groc prop de l’Estany de Montcortès
No cal organitzar una gran activitat per gaudir de Montcortès.
Una visita senzilla permet:
La ruta oficial de la Geganta Adormida indica que al costat de l’estany hi ha un espai condicionat per descansar, menjar i banyar-se. Com que es tracta d’un espai natural protegit i amb normativa específica, recomanem comprovar sempre la senyalització i la regulació vigents abans de la visita.
A MundoCanyon podem preparar una ruta pel Pallars adaptada al nivell, al temps disponible i al tipus de paisatge que vulguis conèixer.
Una de les millors maneres de conèixer l’estany sense limitar-se a arribar-hi en cotxe és recórrer la ruta de la Geganta Adormida.
Es tracta d’un itinerari circular pel Pla de Corts que enllaça:
Peramea – Cortscastell – Montcortès – Bretui – Masia d’Enjaume – Peramea.
L’oficina de turisme del Pallars Sobirà indica uns 12,3 km, aproximadament 3 hores i 30 minuts i uns 200 metres de desnivell, amb dificultat fàcil.
La ruta permet entendre molt millor el paisatge que envolta l’estany.
No caminem únicament cap a Montcortès: travessem pobles, antics camins, zones agrícoles i elements històrics del Pla de Corts.
Entre els punts d’interès hi ha la vila closa de Peramea, l’església de Sant Cristòfol, la roca del Castell, la Torre dels Colomers, el dolmen de la Mosquera i l’església de Santa Anna de Cortscastell.
És una bona opció per a la primavera, la tardor i els dies d’estiu en què puguem evitar les hores de més calor.

Un gos a la riba de l’Estany de Montcortès
Montcortès guanya molt interès quan deixem de veure’l com un punt aïllat al mapa.
Peramea és una de les visites més recomanables.
La seva vila closa conserva l’estructura d’un nucli medieval i forma part del patrimoni cultural més interessant de Baix Pallars.
Hi podem veure l’església de Sant Cristòfol, la Torre dels Colomers, la roca del Castell i el gran arbre de la plaça, a més d’utilitzar el poble com a punt d’inici de la ruta de la Geganta Adormida.
Una mica més avall, al costat de la Noguera Pallaresa, hi ha Gerri de la Sal.
La seva història està estretament vinculada a la producció de sal i conserva un conjunt històric i patrimonial molt diferent del paisatge rural del Pla de Corts.
Combinar Gerri, Peramea i Montcortès permet preparar fàcilment una jornada completa sense necessitat de grans desplaçaments.
Cap a l’oest, el paisatge connecta progressivament amb la Pobleta de Bellveí i la Vall Fosca.
És una combinació especialment interessant perquè en poca distància podem comparar dos tipus de paisatge aquàtic completament diferents: l’estany càrstic de Montcortès i els estanys d’alta muntanya d’origen glacial de la capçalera de la Vall Fosca.
Consulta la nostra guia completa de la Vall Fosca per conèixer Estany Gento, els pobles, les rutes, els barrancs i les activitats de la zona.
Si continues cap al sud, la Pobla de Segur funciona com una base excel·lent per explorar el Pallars.
La nostra guia sobre què fer a la Pobla de Segur recull rutes, pobles i espais naturals propers.
Des d’aquesta zona també podem dirigir-nos cap a Collegats i la Reserva de Boumort, o conèixer alguns dels pobles abandonats de Catalunya, com Herba Savina.
L’estany pot ocupar unes hores, però la seva ubicació permet combinar-lo fàcilment amb altres activitats.
Si prefereixes caminar, podem buscar una ruta entre les nostres propostes de senderisme als Pirineus.
Per a una jornada més esportiva pots optar pel barranquisme, una via ferrada o descobrir el territori des de sota terra amb una activitat d’espeleologia.
Per a famílies i grups també podem plantejar una activitat d’orientació amb mapa, brúixola i balises.
I quan arriba l’hivern, les rutes amb raquetes de neu permeten descobrir altres sectors del Pallars en condicions completament diferents.
Montcortès es pot visitar durant tot l’any, però cada estació ofereix una imatge diferent.
És una de les millors èpoques per gaudir de l’entorn verd, els prats i l’activitat dels ocells.
També és una estació molt agradable per recórrer el Pla de Corts a peu.
Permet combinar l’estany amb rutes, pobles i una jornada tranquil·la al costat de l’aigua.
Els dies més calorosos convé evitar les hores centrals si volem fer la ruta completa des de Peramea.
El paisatge adquireix tonalitats diferents i acostuma a haver-hi menys visitants.
És una època excel·lent per combinar Montcortès amb rutes per pobles i altres sectors del Pallars.
L’ambient és molt més tranquil i les muntanyes properes poden aparèixer nevades.
Durant episodis freds l’aspecte de l’estany pot canviar completament, tot i que no hem de donar per fet que estarà glaçat.
Explica’ns quin tipus d’experiència busques i podem combinar senderisme, barranquisme, orientació, vies ferrades o activitats d’hivern segons la temporada i el nivell del grup.
L’estany es troba al municipi de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà, prop de Montcortès, Peramea i Gerri de la Sal.
Perquè la seva cubeta és d’origen càrstic. Durant llargs períodes, l’aigua ha dissolt les roques solubles del subsòl i els enfonsaments associats a aquest sistema càrstic van originar la depressió on es troba l’estany.
L’alimentació és principalment subterrània a través del sistema càrstic. No hi ha cap gran riu visible que desemboqui permanentment a l’estany.
Les diferents fonts situen la seva profunditat màxima al voltant dels 30–32 metres.
La ruta turística oficial de la Geganta Adormida menciona una zona condicionada al costat de l’estany per descansar, menjar i banyar-se. Com que es tracta d’un espai protegit, recomanem revisar sempre la senyalització i la normativa vigent en el moment de la visita.
Una de les més interessants és la ruta circular de la Geganta Adormida des de Peramea, que passa per Cortscastell, Montcortès i Bretui. Té uns 12,3 km i aproximadament 200 metres de desnivell.
La més coneguda parla d’una antiga ciutat anomenada Pallars que hauria quedat submergida com a càstig per haver negat ajuda a un captaire. També hi ha històries sobre una dona que va desaparèixer sota el gel i antigues tradicions de Peramea relacionades amb rituals per demanar pluja.
Molt a prop hi ha Peramea, Gerri de la Sal i els pobles del Pla de Corts. La visita també es pot combinar amb la Vall Fosca, la Pobla de Segur, Collegats i altres sectors del Pallars.