CAT 
Español
ENG
CAT
Herba Savina: el poble abandonat del Pallars i la història d’un crim sense resoldre
Herba Savina: el poble abandonat del Pallars i la història d’un crim sense resoldre
En poques paraules:
- Herba Savina és un poble abandonat del Pallars Jussà, situat al municipi de Conca de Dalt, en un entorn aïllat entre Carreu i Boumort.
- A principis del segle XX encara hi vivien al voltant d’una dotzena de famílies.
- L’any 1943, l’assassinat d’una família de masovers va commocionar la zona. El crim mai no va acabar amb una condemna.
- La història va inspirar la novel·la Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll.
- L’any 1964 només hi quedaven quatre famílies i les terres van ser adquirides per l’administració forestal. El procés d’abandonament es va accelerar durant els anys següents.
- Avui és possible arribar a les ruïnes caminant per l’antic camí que surt de Pessonada i s’endinsa a l’entorn de la Reserva de Boumort.
Hi ha pobles abandonats als Pirineus que semblen haver quedat aturats en el temps. Cases sense teulada, antics camins gairebé esborrats per la vegetació i camps que el bosc ha anat recuperant a poc a poc. Herba Savina n’és un, però la seva història és força més complexa del que suggereixen les seves ruïnes.
Aquest petit nucli del Pallars Jussà va passar d’acollir diverses famílies dedicades a l’agricultura i la ramaderia a quedar completament despoblat. Entre tots dos moments es van succeir dècades d’aïllament, canvis profunds en el món rural pirinenc i un episodi especialment fosc: l’assassinat d’una família de masovers l’any 1943, un crim que mai no va acabar amb una condemna.
Avui Herba Savina torna a atreure visitants per motius molt diferents. La seva ubicació, el paisatge de la serra de Carreu i Boumort, la memòria de les persones que hi van viure i els camins històrics que condueixen fins a les seves ruïnes fan d’aquest indret un dels racons més singulars del Prepirineu de Lleida.
On és Herba Savina?
Herba Savina —també escrit Herba-Savina o Herba-savina— pertany actualment al municipi de Conca de Dalt, a la comarca del Pallars Jussà.
L’antic nucli es troba a la zona de Carreu, prop de Pessonada i dins d’un territori caracteritzat per grans extensions de bosc, parets rocoses, barrancs i petits nuclis rurals molt dispersos.
La seva ubicació permet entendre bona part de la seva història. Avui arribar fins aquí forma part de l’atractiu de l’excursió, però durant segles aquella mateixa distància respecte als principals nuclis de població va condicionar profundament la vida dels seus habitants.
No hi havia carreteres com les actuals, els desplaçaments es feien a peu o amb animals i bona part de l’activitat econòmica depenia directament del que podien produir els camps, els boscos i el bestiar.
Com era la vida a Herba Savina
A principis del segle XX encara vivien a Herba Savina al voltant d’una dotzena de famílies. Com en tants petits nuclis dels Pirineus i el Prepirineu, la casa no era únicament un habitatge: era el centre d’una petita unitat econòmica basada en les terres, el bestiar, el bosc i el treball familiar.
La vida estava estretament vinculada al territori. Els camins comunicaven Herba Savina amb Pessonada i amb les masies repartides per Carreu, mentre que les relacions entre les diferents cases eren fonamentals en una zona on la distància respecte als pobles grans feia necessari dependre dels veïns.
Però l’aïllament tenia una altra cara. La propietat d’una parcel·la, l’aprofitament d’un bosc, el pas del bestiar o els límits entre finques podien convertir-se en qüestions d’enorme importància per a famílies la supervivència de les quals depenia directament de la terra.
Aquell món rural va començar a canviar ràpidament durant el segle XX. Les ciutats oferien salaris i serveis que els petits pobles de muntanya no podien proporcionar, les noves carreteres van alterar les comunicacions i l’agricultura tradicional va deixar de ser suficient per mantenir moltes famílies.
Herba Savina va anar perdent habitants a poc a poc. Tanmateix, abans que el procés de despoblament arribés a la seva etapa definitiva, l’indret va quedar associat a un dels episodis criminals més coneguts de la història recent del Pallars.
El crim de Carreu de 1943
L’any 1943, a les masies de Carreu, una família de masovers formada per un matrimoni i les seves dues filles va ser assassinada. La matança va commocionar els habitants d’Herba Savina, Pessonada i les masies i pobles veïns.
Tanmateix, la notícia amb prou feines va arribar a la resta del país. Espanya es trobava en els primers anys de la dictadura franquista i la informació sobre un assassinat múltiple en una zona rural remota dels Pirineus va tenir molt poca difusió.
L’aïllament del territori tampoc no facilitava la investigació. Carreu era un món de cases disperses, camins de muntanya i petites comunitats on pràcticament tothom es coneixia i on les relacions familiars, econòmiques i veïnals podien prolongar-se durant generacions.
L’assassinat va quedar gravat en la memòria col·lectiva de la zona. Durant dècades van continuar circulant relats sobre el que havia passat i sobre els possibles motius del crim.
Un crim que mai no es va arribar a resoldre
La investigació no va acabar amb cap condemna i l’assassinat va quedar oficialment sense resoldre.
El cas va continuar generant preguntes durant anys. Els cossos de les víctimes fins i tot van arribar a ser exhumats per fer noves comprovacions, però tampoc això no va permetre tancar judicialment el crim.
El que va passar a Carreu es va anar convertint així en una història transmesa entre generacions. En un territori poc poblat, el record va continuar viu molt després que l’expedient judicial deixés d’avançar.
Amb el pas del temps, la desaparició progressiva de les masies i l’abandonament d’Herba Savina van afegir una altra dimensió al relat: molts dels escenaris vinculats amb aquells fets també van acabar quedant buits.
Dos taüts negres i dos de blancs: de la memòria local a la literatura
Setanta anys després del crim, l’escriptor Pep Coll, nascut a la propera Pessonada, va recuperar aquesta història a la novel·la Dos taüts negres i dos de blancs.
Coll va dedicar al voltant de tres anys a investigar els fets i reconstruir les biografies de les persones que hi estaven relacionades. La novel·la es va publicar l’any 2013 i va convertir un episodi conegut principalment al Pallars en una història que va arribar a lectors de tot Catalunya.
El llibre va molt més enllà de la reconstrucció d’un assassinat. A través del crim retrata un món rural avui pràcticament desaparegut: les masies aïllades, la dependència de la terra, les jerarquies familiars, les disputes per propietats i les relacions entre persones obligades a conviure en un territori amb molt poques vies d’escapament.
Dos taüts negres i dos de blancs va obtenir posteriorment el Premi Crexells i altres reconeixements literaris.
La relació entre literatura i territori continua viva. L’any 2026, Conca de Dalt va posar en marxa una ruta literària immersiva inspirada en l’obra, amb un recorregut des de Pessonada fins a Herba Savina que permet apropar-se als escenaris vinculats amb la història.
De l’aïllament a l’abandonament d’Herba Savina
El crim forma part de la memòria de l’indret, però no va ser la causa de l’abandonament d’Herba Savina. El despoblament s’ha d’entendre dins d’un procés molt més ampli que va afectar nombrosos pobles i masies dels Pirineus durant el segle XX.
A principis de segle vivien al poble al voltant de dotze famílies. L’any 1964 només en quedaven quatre.
Aquell mateix any es va produir un fet decisiu. L’administració forestal de l’Estat va adquirir el poble i els seus terrenys dins de les polítiques de compra i reforestació que van transformar àmplies zones rurals de muntanya durant aquelles dècades.
No tots els veïns van voler marxar immediatament. Una de les famílies es va negar a abandonar casa seva i les seves terres i hi va romandre durant cinc anys més.
La convivència amb el nou ús forestal del territori es va fer cada vegada més difícil. Les finques properes van ser repoblades amb pins i mantenir el bestiar i els camps tradicionals es va convertir en una tasca complicada.
Finalment, l’any 1969, aquella família va abandonar Herba Savina i es va traslladar a La Pobla de Segur. El procés de despoblament ja era pràcticament irreversible.
La història es va repetir, amb circumstàncies diferents, en nombrosos nuclis pirinencs: van desaparèixer activitats tradicionals, les noves generacions van buscar feina en poblacions més grans i mantenir serveis bàsics per a comunitats diminutes resultava cada vegada més difícil.
Què queda avui d’Herba Savina?
Caminar avui per Herba Savina significa recórrer les petjades d’un poble que la natura està recuperant lentament.
Queden ruïnes d’antics habitatges, murs de pedra, espais que havien estat utilitzats per al bestiar i restes de l’estructura del nucli. Alguns edificis han perdut completament les cobertes i d’altres amb prou feines conserven una part de les parets.
No es tracta d’un museu ni d’un poble reconstruït. Precisament aquí rau bona part del seu interès: permet observar directament què passa quan un nucli rural deixa d’estar habitat durant dècades.
La vegetació ocupa antics camps, els senders substitueixen els carrers i el paisatge que envoltava l’activitat humana torna progressivament a dominar el territori.
En visitar les ruïnes és important recordar que es tracta d’estructures antigues i deteriorades. No és recomanable entrar en edificis inestables ni pujar sobre els murs, tant per seguretat com per evitar accelerar-ne la degradació.
Herba Savina i la serra de Boumort
La història és només una part de l’atractiu d’Herba Savina. L’altre gran protagonista és el seu entorn natural.
El poble es troba al costat d’un dels espais més interessants del Prepirineu: el territori de Carreu i la serra de Boumort, caracteritzat per extensos boscos, grans parets de roca i una densitat de població humana molt baixa.
Boumort és especialment conegut per la seva fauna. Els paisatges oberts i els boscos de la zona constitueixen l’hàbitat de nombroses espècies de muntanya i fan que caminar per aquest territori sigui una experiència molt diferent de recórrer rutes properes als grans centres turístics dels Pirineus.
A la tardor, a més, la zona és coneguda per la brama del cérvol, un dels espectacles naturals més característics de Boumort.
La combinació de patrimoni rural, història i natura fa que l’excursió a Herba Savina no sigui simplement una visita a unes ruïnes. L’antic poble ajuda a comprendre com la presència humana va modelar aquest paisatge durant segles i com aquest s’ha tornat a transformar després del despoblament.
Com arribar a Herba Savina?
Una de les maneres més interessants de descobrir el poble és fer-ho a peu des de Pessonada, recuperant l’antic camí que utilitzaven els seus habitants.
El Camí vell d’Herba-savina surt de la part antiga de Pessonada i continua per un antic camí de ferradura situat al peu de la impressionant paret rocosa de la zona. L’itinerari condueix fins a les ruïnes d’Herba Savina i permet comprendre molt millor l’aïllament que va marcar la vida d’aquest petit nucli.
El recorregut complet requereix una mica més de tres hores entre anada i tornada, tot i que la durada dependrà del ritme, les parades i l’itinerari escollit.
També existeix un accés per pista fins a la zona de la Font de les Trilles, des d’on Herba Savina queda aproximadament a quinze minuts caminant. Tanmateix, arribar-hi seguint l’antic camí des de Pessonada permet convertir la visita en una autèntica ruta de senderisme i gaudir molt més del paisatge.
Ruta de senderisme a Herba Savina
A MundoCanyon proposem descobrir Herba Savina seguint a peu els antics camins que comunicaven els petits pobles de la Conca de Dalt.
L’excursió combina senderisme, natura, patrimoni i història: recorrerem el paisatge de Carreu, coneixerem com vivien els habitants d’aquests petits nuclis i arribarem finalment fins a les ruïnes del poble abandonat.
Si vols fer el recorregut acompanyat per un guia i descobrir les històries que s’amaguen darrere del paisatge, consulta la nostra ruta de senderisme a Herba Savina.
Herba Savina: un poble buit que encara explica històries
Herba Savina no és només un més dels nombrosos pobles abandonats escampats pels Pirineus. Les seves ruïnes concentren bona part de les transformacions que va experimentar el món rural durant el segle XX.
Les famílies que vivien de la terra, l’aïllament, el crim que va marcar la memòria de tota una comarca, la marxa progressiva dels veïns i la posterior recuperació del territori per part del bosc formen diferents capes d’una mateixa història.
Avui el silenci domina l’indret. Però n’hi ha prou amb recórrer l’antic camí des de Pessonada i caminar entre els murs d’Herba Savina per descobrir que, tot i que el poble hagi perdut els seus habitants, encara conserva moltes històries per explicar.
Vols descobrir Herba Savina en persona?
A MundoCanyon organitzem excursions guiades a Herba Savina adaptades a cada grup. Pots arribar-hi seguint els antics camins a peu, recórrer el territori en 4×4 o escollir una experiència combinada de trekking i tot terreny.
Història, natura i alguns dels paisatges més solitaris del Pallars Jussà en una activitat preparada segons el teu nivell i el temps disponible.