CAT 
Español
ENG
CAT
Pobles abandonats a Catalunya: 10 llocs sorprenents del Pallars i els Pirineus de Lleida
En poques paraules:
- On són: molts dels pobles abandonats més interessants dels Pirineus de Lleida es concentren al Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i zones pròximes de l’Alta Ribagorça.
- Els més singulars: Espluga de Cuberes i Solduga destaquen per la seva adaptació al relleu; Herba Savina per la seva història; Montsor pel seu emplaçament; i Aramunt Vell perquè conserva clarament l’estructura d’un antic nucli medieval.
- No tots estan completament abandonats: alguns conserven alguna casa recuperada, una presència mínima d’habitants o usos puntuals.
- Com visitar-los: en alguns casos s’hi pot arribar per pista, mentre que d’altres requereixen caminar per terreny de muntanya.
- La clau: no es tracta només de veure ruïnes. Els antics camins, la situació del poble, l’accés a l’aigua i el relleu ajuden a entendre per què s’hi vivia i per què molts nuclis es van acabar despoblant.
- Important: moltes construccions es troben en mal estat. No convé entrar en edificis inestables ni endur-se objectes del lloc.
Al Pallars, un poble pot desaparèixer sense desaparèixer del paisatge.
Les famílies marxen, els camins deixen d’utilitzar-se i les teulades comencen a caure, però durant dècades —i de vegades durant segles— continuen sent visibles els carrers, les parets de les cases, una església, una font, antics bancals o els senders que comunicaven el nucli amb la resta de la vall.
Per això recórrer alguns dels pobles abandonats de Catalunya que trobem al Pallars i als Pirineus de Lleida és molt més interessant que limitar-se a visitar unes ruïnes.
Quan caminem per aquests llocs intentem llegir també el territori. On era l’aigua? Per què el poble es va construir precisament en aquell vessant? Quin camí el connectava amb altres nuclis? On eren els conreus? Quant de temps podia suposar arribar a l’escola, al mercat o al metge?
Aquestes preguntes ajuden a entendre per què durant segles era perfectament lògic viure en llocs que avui ens semblen extraordinàriament aïllats i per què molts d’ells van començar a buidar-se durant el segle XX.
En aquesta guia hem reunit deu dels pobles abandonats del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i altres sectors de Lleida que considerem més interessants per la seva història, el seu emplaçament o la ruta que permet arribar-hi.
Per què hi ha tants pobles abandonats al Pallars?
No hi ha una única explicació.
Durant segles, les muntanyes del Pallars van estar ocupades per una xarxa molt densa de petits pobles, bordes, masies i nuclis agrícoles. Molts estaven situats lluny dels actuals fons de vall perquè l’economia i les vies de comunicació funcionaven d’una manera completament diferent.
Un camí que avui ens sembla un simple sender podia ser una via principal entre dues valls. Les famílies conreaven petites parcel·les, criaven bestiar, aprofitaven els boscos i depenien molt menys dels serveis que actualment considerem imprescindibles.
Aquest equilibri es va començar a trencar especialment durant el segle XX.
La mecanització de l’agricultura, la pèrdua de pes de la ramaderia tradicional, la recerca de feina en poblacions més grans i la concentració d’escoles, comerços i serveis sanitaris van fer cada vegada més difícil mantenir alguns nuclis petits.
L’accés també va ser determinant. Quan una nova carretera connectava els fons de vall, pobles situats en antics camins de muntanya podien quedar sobtadament fora de les rutes habituals.
Per això, quan parlem de pobles abandonats a Lleida, darrere de cadascun hi acostuma a haver una combinació diferent d’aïllament, transformació econòmica, nous mitjans de transport i canvis en la manera de viure.
1. Espluga de Cuberes: un poble construït sota la roca
Espluga de Cuberes és probablement un dels pobles abandonats més sorprenents del Pirineu català.
Es troba al terme de Baix Pallars, al Pallars Sobirà, en un lloc que sembla triat precisament per passar desapercebut. Les construccions aprofiten una gran concavitat natural de la roca al vessant de la serra de Cuberes, per damunt del barranc de l’Infern.
No som davant del típic conjunt de cases construïdes al voltant d’una plaça. Una part de l’antic nucli s’adapta directament a l’abric de la paret rocosa, i per això es descriu habitualment com un poble troglodític.
Entre les seves restes destaca l’església de Santa Coloma de l’Espluga, també integrada en aquest singular espai protegit per la roca.
L’existència del lloc està documentada des de l’edat mitjana i el nucli ja apareix en documentació del segle XII.
Però una de les coses que permet entendre millor Espluga de Cuberes no és només el que queda del poble, sinó el recorregut per arribar-hi. No hi ha una carretera convencional que acabi davant de les cases. Per conèixer-lo cal entrar en un territori de relleu abrupte, boscos, barrancs i antics camins.
Precisament per això és un bon exemple de com s’hauria de visitar un poble abandonat: el camí forma part de la història.
Vols conèixer Espluga de Cuberes?
A MundoCanyon fem una ruta que combina aproximació amb 4×4, senderisme i interpretació del paisatge i de la història del poble.
2. Solduga: la germana d’Espluga de Cuberes
Molt a prop d’Espluga de Cuberes trobem Solduga, un altre antic nucli del Baix Pallars situat a la serra de Cuberes, sobre el barranc de l’Infern.
Tots dos llocs van estar històricament molt vinculats i durant molt de temps apareixen associats sota la denominació Solduga i l’Espluga de Cuberes. Tanmateix, Solduga té personalitat pròpia i mereix una parada a part.
El nucli es troba a uns 1.260 metres d’altitud, en un terreny abrupte i aïllat que permet entendre bé les dificultats de mantenir població permanent en aquest sector de la muntanya.
Un dels seus elements més interessants són les restes de l’església romànica de Sant Martí de Solduga, situada en una estreta plataforma al costat de la paret rocosa.
El lloc apareix documentat des de començaments del segle XIII i forma part d’una xarxa històrica de petits nuclis que aprofitaven fins i tot els espais aparentment menys accessibles de la serra de Cuberes.
La relació entre Solduga i Espluga és especialment interessant perquè permet observar dos assentaments molt pròxims, adaptats a un mateix territori difícil però amb solucions diferents per ocupar-lo.
Arribar fins a Solduga tampoc no és una visita convencional per carretera. L’accés discorre per pistes i terreny de muntanya i pot requerir una aproximació a peu segons el punt des d’on es plantegi la visita i l’estat de les pistes.
En aquest cas, l’aïllament no és només una dificultat logística: és una de les claus per entendre la pròpia història del poble.
3. Herba Savina: un poble al territori de Boumort
Herba Savina —escrit històricament de diferents maneres, com ara Erbasabina, Erbasavina o Herba-sabina— pertany al municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà.
La seva ubicació permet entendre ràpidament un dels problemes de molts petits nuclis del Prepirineu: la distància.
El paisatge que actualment ens sembla perfecte per caminar, observar fauna o gaudir del silenci representava una realitat molt més dura per a qui havia de viure-hi tot l’any, transportar mercaderies o accedir a serveis bàsics.
La població va anar disminuint progressivament durant la segona meitat del segle XX fins a quedar pràcticament buida.
Però Herba Savina té, a més, una història especialment interessant que va molt més enllà del procés de despoblament. El poble va quedar vinculat a un dels episodis criminals més coneguts d’aquesta part del Pallars, un cas que encara forma part de la memòria local.
Per això ja li hem dedicat una ruta específica, on es pot conèixer el nucli dins del seu context històric i paisatgístic.
Descobreix la ruta a Herba Savina →
A més, bona part de l’interès d’aquesta zona està relacionat amb el territori que l’envolta. Si vols entendre millor la seva fauna, el relleu, la geologia i els paisatges, pots consultar la nostra guia completa de la Reserva de Boumort.
4. Montsor: l’antic poble sobre Collegats
Des de la Pobla de Segur no cal recórrer gaires quilòmetres per trobar un altre gran exemple de despoblament de muntanya.
Montsor es troba a més de 1.200 metres d’altitud, sobre els relleus que dominen l’entrada al territori de Collegats.
La seva posició actual pot semblar estranya, però històricament tenia molt més sentit.
Per aquesta zona passaven antics camins utilitzats per comunicar els dos Pallars abans que les comunicacions modernes concentressin bona part del trànsit al fons de la vall i al congost de Collegats.
Quan va canviar la xarxa de camins, Montsor va quedar progressivament apartat de les noves rutes. A això s’hi van afegir les dificultats d’accés, la manca de serveis i la transformació de l’agricultura i la ramaderia tradicionals.
El nucli es va acabar despoblant durant la segona meitat del segle XX.
Actualment continua sent un lloc especialment interessant per arribar-hi caminant perquè l’itinerari permet entendre perfectament el seu emplaçament. A mesura que guanyem altitud apareixen àmplies vistes sobre la Conca de Dalt, Collegats i les muntanyes que separen tots dos Pallars.
En aquest cas, més que preguntar-nos «per què van construir un poble tan amunt?», convé invertir la pregunta: quin camí important passava per aquí quan el poble era habitat?
5. Aramunt Vell: una vila closa medieval sobre la Conca
Aramunt Vell és un dels nuclis antics més accessibles i visualment més interessants del Pallars Jussà.
Es troba en un turó sobre l’actual Aramunt i conserva clarament l’estructura d’una antiga vila closa: un nucli compacte i defensiu en què les mateixes construccions ajudaven a tancar el perímetre de la població.
Entre les ruïnes encara es reconeixen carrers, antics accessos i les restes de l’església de Sant Fructuós, situada a la part superior del nucli.
La ubicació elevada oferia avantatges defensius i de control del territori, però amb el pas dels segles els mateixos pendents i carrers estrets que havien tingut sentit en un poble medieval es van convertir en una dificultat per adaptar-se a noves formes de transport i de vida quotidiana.
El trasllat de la població cap a l’actual Aramunt es va produir progressivament durant el segle XX i l’antic nucli va quedar pràcticament buit.
Tanmateix, aquí és important fer una precisió: parlar de «poble abandonat» no significa sempre que no hi hagi absolutament cap activitat. A Aramunt Vell s’han dut a terme iniciatives de recuperació i hi ha alguna construcció rehabilitada.
Això el converteix en un bon exemple de la frontera entre ruïna, despoblament i recuperació del patrimoni.
6. La Bastida de Bellera: ruïnes sobre la vall de Bellera
La Bastida de Bellera pertany al municipi de Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà.
L’antic nucli ocupa una posició elevada sobre la vall de Bellera i conserva restes d’habitatges i de la seva església.
Però un dels elements que fa especialment interessant la zona es troba fora del mateix poble.
Des de la Bastida es pot baixar cap a l’anomenat Pont del Diable, un antic pont situat sobre el barranc i relacionat amb els camins històrics d’aquest sector.
La zona es pot recórrer mitjançant itineraris que connecten l’antic poble amb altres punts de la vall, de manera que la visita es pot plantejar no només com una parada davant d’unes ruïnes, sinó com una part d’un recorregut pels antics camins.
És precisament aquesta combinació —poble, camí i paisatge— la que ajuda millor a interpretar com funcionava el territori abans de l’actual xarxa viària.
7. El Meüll: entre poble abandonat i nucli gairebé despoblat
El Meüll, també al municipi de Sarroca de Bellera, mereix aparèixer en aquesta llista precisament perquè obliga a matisar què entenem per poble abandonat.
El nucli es troba prop del barranc de la Coscolla, en una zona de muntanya poc poblada.
Moltes de les seves construccions es troben en ruïnes i durant anys la població ha estat mínima. Tanmateix, no sempre ha estat tècnicament deshabitat, de manera que és més correcte parlar d’un nucli pràcticament despoblat que d’un poble completament abandonat.
L’església de Sant Esteve continua sent una de les construccions més recognoscibles.
Aquest cas és important perquè demostra que els processos de despoblament no sempre tenen un final clar. Alguns pobles desapareixen completament; d’altres mantenen una presència mínima, conserven segones residències o recuperen determinades activitats després d’anys d’abandonament.
8. Espluga Freda: un petit nucli entre les muntanyes de Tremp
Dins de l’enorme terme municipal de Tremp trobem nombrosos petits nuclis dispersos, alguns dels quals actualment estan despoblats.
Un dels més interessants és Espluga Freda, històricament vinculada al sector de Sapeira.
Gran part de les cases es troben en ruïnes, però encara es reconeix l’estructura de l’antic assentament i l’església de Sant Esteve continua sent un dels principals punts de referència.
El seu interès es troba sobretot en el conjunt: cases de pedra, silenci, relleu prepirinenc i una ubicació que permet entendre fins a quin punt la població havia estat dispersa per indrets que avui considerem remots.
L’accés es fa per pistes i camins rurals, de manera que abans d’anar-hi convé comprovar sempre el seu estat.
En aquestes zones hi ha una idea que convé recordar: una línia que apareix al mapa no significa necessàriament que sigui una carretera adequada per a qualsevol vehicle.
9. Sant Romà de Tavèrnoles: un poble al qual cal arribar caminant
Al Pallars Sobirà trobem Sant Romà de Tavèrnoles, un altre nucli despoblat l’interès del qual està estretament lligat al camí d’accés.
Per arribar fins a l’antic poble cal superar un desnivell considerable des del fons de la vall.
No és una visita de «parcar i mirar». El recorregut obliga a caminar, guanyar altura i allunyar-se progressivament de les vies principals.
I precisament per això resulta interessant.
Quan una ruta exigeix pujar durant força estona per arribar a un petit poble, és molt més fàcil imaginar què significava viure-hi quan qualsevol desplaçament s’havia de fer a peu o amb animals.
Els pobles abandonats deixen així de ser simples decorats fotogràfics i es converteixen en una manera de llegir la muntanya.
10. Erillcastell: un poble despoblat de l’Alta Ribagorça
Per ampliar el recorregut més enllà del Pallars podem dirigir-nos cap a l’Alta Ribagorça, on trobem Erillcastell.
Aquest antic poble pertany actualment al municipi del Pont de Suert i es troba en un entorn de mitjana i alta muntanya.
El seu accés sempre va ser complicat i la pèrdua progressiva de població va fer que el nucli acabés quedant buit.
Entre els elements que es conserven hi ha l’antiga església de Santa Maria d’Erillcastell, mentre que del castell que va donar nom al lloc gairebé no queden restes recognoscibles.
L’entorn també va estar relacionat històricament amb activitats mineres properes, un altre exemple de com determinats recursos podien mantenir petits nuclis mentre hi hagués feina i activitat econòmica a la zona.
Avui Erillcastell permet ampliar la mirada: el fenomen dels pobles abandonats no és exclusiu del Pallars Jussà, sinó que apareix en bona part de les zones de muntanya de Lleida.
No tots els pobles abandonats són iguals
L’expressió poble abandonat és útil per buscar informació, però sobre el terreny és molt menys precisa del que sembla.
Podem trobar situacions molt diferents:
- nuclis completament deshabitats, on totes o pràcticament totes les cases han quedat abandonades;
- pobles gairebé despoblats, amb un o molt pocs habitants;
- antics nuclis abandonats al costat d’un poble actual, com passa a Aramunt;
- llocs amb algunes cases rehabilitades després de dècades d’abandonament;
- nuclis utilitzats com a segona residència només durant determinades èpoques de l’any.
Per això preferim comprovar cada cas abans de parlar d’un poble com si portés dècades completament buit.
A més, el fet que una casa sembli abandonada no significa que no tingui propietari.
Com visitar pobles abandonats amb seguretat i respecte
Les ruïnes poden ser molt atractives, però no hem d’oblidar que moltes construccions porten dècades sense manteniment.
Una paret pot semblar estable i no ser-ho. Un forjat pot cedir. Una teulada parcialment ensorrada es pot desplaçar amb el vent, la pluja o la neu.
Per això recomanem seguir unes normes bàsiques:
- No entrar en edificis en mal estat. Veure una porta oberta no significa que sigui segur entrar-hi.
- Respectar la propietat privada. Un nucli despoblat no és necessàriament un espai públic.
- No recollir objectes. Eines, peces de fusta, ceràmica o altres elements formen part del lloc i poden tenir propietari o valor patrimonial.
- Tancar les tanques que trobem tancades. Moltes pistes travessen zones ramaderes.
- No dependre únicament de Google Maps. Una pista dibuixada al mapa pot estar deteriorada, tancada o ser impracticable per a un turisme.
- Portar aigua, mapa i prou bateria. Alguns pobles són lluny de qualsevol servei i es troben en zones amb cobertura mòbil limitada.
- Valorar la meteorologia. Una pista fàcil en sec pot canviar molt després de pluja, neu o gel.
- Calcular la tornada. Arribar fins al poble és només la meitat del recorregut si hi hem anat caminant.
I hi ha una regla especialment útil a muntanya: arribar al punt que apareix al mapa no significa necessàriament que hi hagi una carretera practicable fins allà.
Rutes per descobrir pobles abandonats i paisatges del Pallars
Per a nosaltres, la manera més interessant de conèixer aquests llocs és integrar-los dins d’una ruta.
Així, el poble deixa de ser simplement el destí i comencem a entendre també els camins que utilitzaven els seus habitants, la relació amb altres nuclis i la lògica del paisatge.
A MundoCanyon pots trobar diferents propostes de senderisme als Pirineus, algunes directament relacionades amb pobles i territoris històrics del Pallars.
Entre les més representatives hi ha la ruta al poble abandonat d’Espluga de Cuberes i la ruta a Herba Savina.
Una altra proposta completament diferent és la ruta 4×4 dels contrabandistes i el poble de Tor.
Tor no és un poble abandonat, però el seu aïllament, la seva situació prop de la frontera i la història dels antics camins de contraban ajuden a entendre molt bé com es vivia i es circulava per aquestes muntanyes abans de les comunicacions actuals.
Descobreix el Pallars més enllà de la carretera
Alguns pobles i paisatges només s’entenen quan es recorren a peu o per antigues pistes de muntanya. Podem adaptar l’activitat al nivell i als interessos del grup.
Dels pobles abandonats als grans espais naturals
Una de les coses més interessants del Pallars és la quantitat de paisatges diferents que es concentren en relativament poca distància.
Herba Savina, Solduga i Espluga de Cuberes ens porten cap a l’entorn de Boumort, Cuberes i Collegats, un territori marcat per relleus abruptes, boscos, barrancs i una important presència de fauna salvatge.
Si vols conèixer millor aquesta zona, pots consultar la nostra guia completa de la Reserva de Boumort, on expliquem la seva geologia, fauna, rutes i les millors èpoques per visitar-la.
Cap al nord, el paisatge canvia completament. Al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici dominen els granits, els antics relleus glacials i centenars d’estanys d’alta muntanya.
Passar de Boumort a Aigüestortes permet entendre molt bé per què parlar simplement dels «Pirineus de Lleida» engloba territoris que geològicament, climàticament i paisatgísticament poden ser molt diferents.
Què fer al Pallars a més de visitar pobles abandonats
El mateix relleu que durant segles va dificultar les comunicacions i va contribuir a l’aïllament d’alguns pobles és avui precisament un dels grans atractius del Pallars.
Els rius i barrancs permeten practicar barranquisme als Pirineus; les parets rocoses ofereixen recorreguts de vies ferrades; i durant l’hivern moltes zones de muntanya es poden recórrer amb excursions amb raquetes de neu.
El calendari natural també canvia la manera de conèixer el territori.
A la tardor, per exemple, Boumort i altres sectors prepirinencs es converteixen en llocs especialment interessants per escoltar i observar la brama del cérvol a Catalunya.
Així, una visita centrada inicialment en el patrimoni rural es pot convertir fàcilment en diversos dies de senderisme, fauna, geologia i activitats de muntanya.
Passaràs uns quants dies al Pallars?
Pots combinar pobles i patrimoni rural amb senderisme, rutes 4×4, barranquisme, vies ferrades, observació de fauna o excursions amb raquetes segons l’època de l’any.
Quina és la millor època per visitar pobles abandonats del Pallars?
La majoria es poden visitar durant bona part de l’any, però cada estació canvia força les condicions.
Primavera
Els boscos recuperen el verd, els barrancs porten més aigua i les temperatures acostumen a ser agradables.
En canvi, les pluges poden deixar les pistes enfangades i a les zones altes encara hi pot quedar neu.
Estiu
Els dies són llargs i permeten plantejar rutes extenses, però algunes zones del Pallars Jussà i Boumort poden ser molt caloroses durant les hores centrals.
En rutes amb poca ombra és molt millor començar d’hora.
Tardor
És una de les nostres èpoques preferides per recórrer molts sectors prepirinencs.
Les temperatures acostumen a ser més còmodes, els boscos canvien de color i, a més, coincideix amb un dels grans moments d’observació de fauna: la brama del cérvol.
Hivern
Els pobles situats a cotes baixes poden continuar sent accessibles, però les condicions canvien molt segons l’orientació i l’altitud.
El gel pot convertir senders aparentment senzills en recorreguts delicats i algunes pistes queden cobertes de neu.
A cotes més altes, l’hivern obre altres possibilitats, com ara les rutes amb raquetes de neu als Pirineus.
Quin poble abandonat triar segons el que busques?
| Si busques… | Et recomanem |
|---|---|
| L’emplaçament més singular | Espluga de Cuberes |
| Un nucli remot vinculat a Espluga i la serra de Cuberes | Solduga |
| Història, aïllament i Boumort | Herba Savina |
| Grans vistes i una bona ruta a peu | Montsor |
| Un nucli medieval fàcil d’interpretar | Aramunt Vell |
| Antics camins i patrimoni rural | La Bastida de Bellera |
| Entendre un procés de despoblament no definitiu | El Meüll |
| Un lloc poc conegut del Pallars Jussà | Espluga Freda |
| Una caminada que ajuda a comprendre l’aïllament | Sant Romà de Tavèrnoles |
| Ampliar la ruta cap a l’Alta Ribagorça | Erillcastell |
Preguntes freqüents sobre pobles abandonats a Catalunya i Lleida
On hi ha pobles abandonats a Catalunya?
Hi ha nuclis despoblats en moltes zones rurals i de muntanya de Catalunya. Als Pirineus de Lleida destaquen especialment el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, on la dispersió històrica de la població i l’aïllament d’alguns nuclis van afavorir processos de despoblament durant el segle XX.
Quins pobles abandonats hi ha al Pallars Jussà?
Entre els més interessants hi ha Herba Savina, Montsor, Aramunt Vell, la Bastida de Bellera i Espluga Freda. El Meüll és un cas més complex, ja que durant anys ha mantingut una població mínima i és més correcte considerar-lo un nucli pràcticament despoblat.
Quina relació hi ha entre Solduga i Espluga de Cuberes?
Són dos antics nuclis molt pròxims del Baix Pallars, situats a l’entorn de la serra de Cuberes i el barranc de l’Infern. Històricament van estar estretament relacionats, tot i que cadascun conserva característiques pròpies. La seva ubicació permet entendre molt bé com les comunitats de muntanya s’adaptaven a un territori especialment abrupte.
Quin és el poble abandonat més espectacular del Pallars?
Depèn del que busquis. Espluga de Cuberes destaca pel seu emplaçament sota una gran paret rocosa; Solduga pel seu aïllament; Montsor per les vistes; Herba Savina per la seva història i la relació amb Boumort; i Aramunt Vell perquè conserva clarament l’estructura d’un antic nucli medieval.
Es pot arribar en cotxe als pobles abandonats?
No sempre. A alguns s’hi pot arribar per pista, mentre que a d’altres cal arribar caminant. A més, l’estat de les pistes pot canviar segons les pluges, la neu, els despreniments o les restriccions d’accés. No convé donar per fet que una pista visible en un mapa és adequada per a qualsevol vehicle.
És segur entrar a les cases abandonades?
No ho recomanem. Molts edificis tenen teulades, terres i parets deteriorats i poden patir esfondraments sense avís. A més, una casa aparentment abandonada pot continuar sent propietat privada.
Es pot visitar Espluga de Cuberes?
Sí. El poble es pot conèixer mitjançant una ruta a peu i MundoCanyon organitza una activitat que combina aproximació amb 4×4, senderisme i interpretació de l’entorn i de la història del lloc.
Quina és la millor època per visitar pobles abandonats a Lleida?
La primavera i la tardor acostumen a oferir temperatures especialment agradables per caminar. A l’estiu convé evitar les hores centrals a les zones exposades i a l’hivern cal comprovar la presència de neu o gel i l’estat de les pistes.
Hi ha rutes guiades a pobles abandonats del Pallars?
Sí. MundoCanyon fa rutes relacionades amb nuclis com Espluga de Cuberes i Herba Savina, a més d’altres activitats de senderisme i 4×4 que permeten conèixer la història i el paisatge del Pallars.