En poques paraules
- On és: a Conca de Dalt, prop de la Pobla de Segur i de l’embassament de Sant Antoni.
- Què el fa interessant: conserva traces d’un nucli fortificat i la història del trasllat progressiu cap al poble actual.
- Què veure: el Castell d’Aramunt, l’accés antic, les restes de portals i muralles, Sant Fructuós i els carrers de l’antic nucli.
- Com visitar-lo: a peu des d’Aramunt, consultant la senyalització i les condicions del recorregut.
- Important: les construccions estan deteriorades; observar el conjunt no implica entrar als edificis ni pujar als murs.
On és Aramunt Vell
Aramunt Vell pertany al municipi de Conca de Dalt. Ocupa un turó proper a l’Aramunt habitat, també conegut com Aramunt Nou o les Eres, a l’entorn de l’embassament de Sant Antoni.

La proximitat dels dos nuclis és una de les claus de la visita: permet relacionar l’emplaçament elevat del poble antic amb els terrenys més plans on es va consolidar la població actual. Per situar-lo dins d’una escapada, la nostra guia sobre què fer a la Pobla de Segur recull altres propostes de l’entorn.
Un poble fortificat amb més de mil anys d’història
Segons l’Ajuntament de Conca de Dalt, Aramunt apareix documentat l’any 959 amb el nom d’Eramonte. El seu emplaçament es relaciona amb el control d’un territori proper al camí que comunicava l’Urgell amb França.
El nucli va créixer al voltant del sector més elevat, al costat de Sant Fructuós, i estava protegit per un recinte emmurallat. En alguns documents apareix com a «Castell d’Aramunt»: una pista sobre l’estreta relació entre la població i la fortificació. Amb el temps, les cases es van estendre fora del recinte inicial.
Quan l’observem, val la pena buscar aquesta organització. Per on s’hi entrava? Quins sectors protegia el pendent? On es concentraven els edificis principals? Són preguntes que ajuden a llegir el lloc sense necessitat de reconstruir mentalment cada casa.

Per què es va abandonar Aramunt Vell
La posició elevada tenia avantatges defensius, però plantejava dificultats per a una vida cada vegada més vinculada als accessos i al treball de les terres baixes. El trasllat cap a les Eres va ser gradual: la documentació històrica situa una fase decisiva entre els anys quaranta i seixanta del segle XX.
El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya recull aquest procés i assenyala les dificultats d’accés, especialment per als vehicles i la maquinària agrícola. El poble actual es va consolidar en terrenys més plans, on els veïns tenien les eres.
La memòria oral hi afegeix matisos. Un reportatge amb testimonis de veïns recull que algunes famílies ja s’havien instal·lat a baix abans d’aquest període i que d’altres van emigrar cap a ciutats o altres destinacions. El despoblament va seguir ritmes diferents i trajectòries familiars diverses.

Aramunt Vell no va quedar submergit sota l’embassament de Sant Antoni. Continua sobre el seu turó. La seva història és la d’un nucli que va perdre població mentre la vida continuava en altres llocs, especialment al proper Aramunt.
Què veure a Aramunt Vell
L’accés i els antics portals
El camí i les entrades ajuden a comprendre la relació del poble amb el seu entorn. La documentació municipal identifica el Portal de Baix i el Portal de Dalt o de Fuses, a més d’un altre accés vinculat al castell. Les restes no conserven totes la mateixa llegibilitat: interpreta el conjunt des dels punts permesos.

L’entorn de Sant Fructuós
L’antiga església ocupa el sector més alt i serveix de referència per entendre el creixement del nucli. L’Enciclopèdia Catalana en destaca els elements romànics. El seu estat de conservació exigeix contemplar-la respectant els tancaments i sense donar per fet que l’interior sigui visitable.

Els carrers, les cases i el paisatge
La visita guanya interès quan observem els canvis de nivell, els espais entre les construccions i la relació amb els camps. Imagina els desplaçaments quotidians entre el turó i la plana: ajuden a entendre tant l’elecció de l’emplaçament com el posterior abandonament.
Per comparar aquest cas amb altres del territori, pots consultar la nostra selecció de pobles abandonats de Catalunya.

El Castell d’Aramunt
A la part més alta del conjunt es conserven les restes del Castell d’Aramunt, estretament lligat al caràcter defensiu de l’antic poble. Aramunt Vell va ser un nucli emmurallat i en la documentació històrica apareix en diferents moments amb el nom de «Castell d’Aramunt».
Del castell destaca especialment una torre medieval de planta circular, a més d’algunes restes de muralla i accessos vinculats a l’antic recinte fortificat. La torre es troba en una de les elevacions properes al nucli i ajuda a entendre la posició estratègica d’Aramunt sobre els camins que travessaven aquesta part del Pallars.

Més que buscar un castell monumental aïllat, convé interpretar tot el conjunt: castell, muralla, portals, església i habitatges formaven part d’un mateix sistema defensiu. De fet, la documentació municipal distingeix una zona superior on es concentraven l’església-castell, la rectoria i els edificis vinculats al poder civil i religiós.
Actualment les restes estan molt deteriorades, per la qual cosa la visita s’ha de fer sense pujar als murs ni entrar en estructures inestables.
Com arribar-hi i preparar la visita
L’aproximació habitual parteix de l’Aramunt actual. Hi ha un sender de pujada i una pista rural que envolta el turó. Que una pista aparegui en un mapa no garanteix que sigui adequada per a qualsevol vehicle: comprova’n l’estat i la senyalització abans d’utilitzar-la.
Per a una visita tranquil·la, reserva temps per pujar, observar i tornar. Les xifres de distància i durada canvien segons el punt de sortida i la variant escollida; no confonguis una aproximació curta amb un passeig urbà sense desnivell.
- Porta aigua, calçat amb bona adherència i protecció solar.
- Evita les hores de més calor i revisa l’estat del terreny després de pluges.
- No entris en cases deteriorades ni pugis a murs o cobertes.
- Respecta propietats, tancaments i qualsevol senyal de restricció.
Amb nens, valora tant la pujada com l’entorn de ruïnes. La proximitat al poble habitat no elimina els riscos de les estructures inestables.
Què fer després: continuar descobrint el Pallars
Aramunt Vell convida a continuar explorant el paisatge habitat. La història d’Herba Savina ofereix un altre capítol del territori, que pots conèixer a través de les diferents modalitats de la ruta a Herba Savina. La reserva de Boumort amplia la mirada cap als boscos i la fauna; durant la temporada, la brama del cérvol mereix una sortida específica.
Per a una jornada activa, pots valorar el barranquisme, les vies ferrades o l’espeleologia. L’orientació als Pirineus proposa aprendre a relacionar el mapa amb el terreny.
Si disposes de més dies, dedica jornades pròpies al Parc Nacional d’Aigüestortes o a la ruta 4×4 dels contrabandistes i el poble de Tor. A l’hivern, les excursions amb raquetes de neu permeten descobrir sectors nevats adequats. Són propostes per a llocs i estacions diferents, que convé escollir segons els desplaçaments i el grup.
Preguntes freqüents
Aramunt i Aramunt Vell són el mateix poble?
Estan lligats per la seva història, però són dos nuclis diferents. Aramunt és el poble habitat actual; Aramunt Vell és l’antic assentament del turó.
L’embassament va inundar Aramunt Vell?
No. El nucli antic continua sobre el turó. El seu despoblament està relacionat amb el trasllat gradual dels habitants i els canvis en les condicions de vida i treball.
S’hi pot arribar en cotxe?
Hi ha una pista d’aproximació, però cal comprovar-ne l’estat i les restriccions. No es pot donar per fet que sigui apta per a qualsevol turisme. La visita a les restes requereix caminar.
Es pot entrar a les cases o a l’església?
No s’ha de donar per fet l’accés als interiors. Respecta els tancaments i la senyalització i evita entrar en construccions inestables. L’interès de la visita també consisteix a observar el conjunt des dels espais segurs.
