CAT 
Español
ENG
CAT
Reserva de Boumort: natura, fauna, geologia i rutes al Prepirineu de Lleida
Hi ha llocs que s’entenen des d’un mirador i d’altres que necessiten temps. Boumort pertany al segon grup. Per començar a comprendre aquesta part del Prepirineu cal recórrer les seves pistes, entrar als boscos, caminar al costat de les parets de roca, aturar-se quan una silueta travessa un vessant i aixecar la vista quan els voltors comencen a girar sobre els barrancs.La Reserva Nacional de Caça de Boumort ocupa un territori extens i poc urbanitzat entre el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell.
En pocs quilòmetres passa d’alzinars i vessants secs a pinedes, prats d’altura, barrancs profunds i cims que superen els 2.000 metres. Però reduir Boumort als seus paisatges seria quedar-se a mig camí: sota els nostres peus hi ha antics fons marins, a les roques apareixen fòssils d’organismes desapareguts fa milions d’anys i entre els boscos sobreviuen les empremtes de pobles, ermites i camins utilitzats durant segles.
També és un dels grans territoris de fauna salvatge del Prepirineu. Cérvols, cabirols, isards, senglars i nombroses aus rapinyaires hi viuen, i a la tardor la brama del cérvol a Boumort transforma durant unes setmanes el ritme de la muntanya.Boumort es pot recórrer a peu, en vehicle 4×4 o combinant totes dues opcions. L’elecció depèn de l’època de l’any, l’estat de les pistes, el temps disponible i, sobretot, de quina part del territori es vulgui conèixer.
Boscos, parets calcàries i grans desnivells formen un paisatge que canvia radicalment amb l’estació i la llum.
Què és la Reserva Nacional de Boumort?
El seu nom oficial és Reserva Nacional de Caça de Boumort (RNC de Boumort). Va ser creada l’any 1991 i ocupa 13.097 hectàrees del Prepirineu occidental català. L’espai s’estén per quatre municipis de tres comarques: Conca de Dalt i Abella de la Conca, al Pallars Jussà; Baix Pallars, al Pallars Sobirà; i les Valls d’Aguilar, a l’Alt Urgell.
Dins dels seus límits hi trobem diverses serres situades entre les valls de la Noguera Pallaresa i del Segre. Les més representatives són la serra de Boumort, que dona nom a la reserva, la serra de Carreu, la serra de Cuberes i la serra de Batsacans. El punt culminant és el Cap de Boumort, de 2.077 metres.
El terme «Reserva Nacional de Caça» pot resultar estrany per a qui hi arriba buscant natura i observació de fauna. Tanmateix, la funció d’una RNC va molt més enllà de l’activitat cinegètica. Boumort es va crear per conservar i gestionar les poblacions d’animals silvestres i els ecosistemes dels quals depenen, alhora que regula determinats aprofitaments del territori.
Una bona part de l’espai és, a més, terreny públic i està integrat dins del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya. Això no significa que sigui un parc condicionat amb carreteres asfaltades, centres de visitants cada pocs quilòmetres o itineraris urbans. Al contrari: una de les característiques que defineixen Boumort és precisament el seu caràcter de muntanya, les grans distàncies i una xarxa de pistes forestals l’estat de les quals pot variar segons la meteorologia i l’estació.
Boumort ocupa un extens territori de boscos, pastures, barrancs i relleus calcàries del Prepirineu.
On és Boumort i com és el seu paisatge?
Boumort se situa en una zona de transició. Cap al nord apareixen progressivament els ambients pirinencs; cap al sud, el paisatge adquireix un caràcter clarament prepirinenc i mediterrani. Aquesta posició, unida a una gran diferència d’altituds i orientacions, explica bona part de la seva diversitat.
Les solanes poden ser seques, pedregoses i cobertes d’alzines, ginebres i matollar. A pocs quilòmetres, una obaga pot conservar pinedes denses. Més amunt apareixen boscos de pi negre i, a les cotes més elevades, prats exposats al vent i a la neu.
El relleu tampoc permet parlar d’una sola «serra de Boumort» com si fos una muntanya aïllada. El territori està format per una successió de crestes, plataformes, valls, barrancs i parets calcàries. Entre unes zones i unes altres hi ha grans diferències d’orientació i altitud, i de vegades una pista necessita molts quilòmetres per comunicar dos punts que al mapa semblen propers.
Aquesta estructura converteix Boumort en un lloc especialment adequat per combinar recorreguts. Un dia pot transcórrer principalment per pistes i miradors; un altre, per senders sota grans parets; i un altre pot començar en un bosc i acabar en una cota des d’on es poden distingir bona part de les serres del Pallars.
Des de les zones altes s’aprecia bé la complexitat del relleu de Boumort: crestes, barrancs, estrats inclinats i petites valls.
D’on ve el nom Boumort?
L’origen del topònim no està completament resolt. Entre les interpretacions estudiades per Joan Coromines hi ha la relació amb expressions antigues que haurien acabat donant la forma Bou Mort, literalment «bou mort».
L’explicació s’ha relacionat tradicionalment amb un territori on la ramaderia, els desplaçaments dels ramats i l’aprofitament de les pastures van tenir durant segles un pes enorme. Cal, però, considerar-la una hipòtesi etimològica i no pas una història perfectament documentada sobre un bou concret.
El que sí que sabem és que el paisatge de Boumort no es pot separar del seu passat ramader. Moltes clarianes, camins, bordes, prats i antics assentaments que avui interpretem com a part del paisatge natural tenen al darrere segles de presència humana.
120 milions d’anys escrits a les roques de Boumort
Una de les millors maneres de mirar Boumort és imaginar que les seves muntanyes són un llibre obert. No perquè sigui necessari saber geologia per gaudir-ne, sinó perquè moltes de les formes que veiem durant una excursió tenen una explicació sorprenentment visible.
A la reserva predominen dos grans tipus de roca que expliquen moments molt diferents de la seva història: les calcàries i margues d’origen marí, freqüents a Carreu, Sant Corneli o al mateix Cap de Boumort, i els conglomerats, formats per còdols i sediments transportats per antics rius i torrents.
Quan Boumort era sota el mar
Fa més de cent milions d’anys no existia el paisatge que veiem avui. Una part d’aquest territori estava ocupada pel mar. Als seus fons s’hi acumulaven carbonats i sediments que amb el temps acabarien transformant-se en les calcàries i margues que ara formen moltes de les parets i vessants de Boumort i Carreu.
Costa d’imaginar fins que apareix un fòssil marí dins d’una roca situada a més de mil metres d’altitud. Aleshores el paisatge canvia d’escala: caminar per Boumort significa, en molts indrets, caminar sobre antics fons marins que van ser elevats durant la formació dels Pirineus.
Els esculls que no construïen els coralls
Entre els habitants d’aquells mars hi havia els rudistes, uns mol·luscs bivalves avui extingits. Molts tenien una forma molt diferent de les petxines que associem actualment als bivalves: una de les valves podia adquirir forma cònica i quedar fixada al fons, mentre que l’altra funcionava com una mena de tapa.
Algunes espècies vivien agrupades i formaven autèntiques bioconstruccions. Durant part del Cretaci van ser importants constructors d’esculls, ocupant un paper ecològic que avui associem sobretot als coralls. N’hi havia de petits i d’altres que podien assolir dimensions sorprenents.
Van desaparèixer al final del Cretaci, fa uns 66 milions d’anys, durant la gran crisi biològica en què també es van extingir els dinosaures no aviaris.
Quan van començar a aixecar-se els Pirineus
El paisatge va tornar a canviar quan la dinàmica entre les plaques Ibèrica i Euroasiàtica va començar a comprimir els materials acumulats durant milions d’anys. Els sediments marins es van deformar, es van plegar i finalment es van elevar.
Per això a Boumort veiem estrats que ja no són horitzontals. En zones com Carreu, enormes paquets de roca apareixen clarament inclinats. No són simplement «ratlles» que decoren la muntanya: són antics nivells sedimentaris que van ser elevats i deformats durant la formació dels Pirineus.
Quan els rius van enterrar les muntanyes
Mentre les muntanyes s’aixecaven, l’erosió actuava sobre elles. Rius i torrents arrencaven fragments de roca, els transportaven i els dipositaven a les conques properes.
Durant milions d’anys van arribar a acumular-se enormes gruixos de materials grossos. D’aquests dipòsits van néixer els conglomerats que avui formen relleus tan reconeixibles com el Roc de Pessonada o el Roc de Santa.
En alguns sectors, aquestes acumulacions van superar el quilòmetre de gruix. És a dir, hi va haver moments en què grans depressions i fins i tot parts del relleu van quedar literalment reblertes pels materials erosionats de les muntanyes joves.
L’erosió va tornar a treure les muntanyes a la llum
El procés no va acabar aquí. L’aigua, el gel, els canvis de temperatura i la gravetat van continuar excavant el territori. Els materials més tous van retrocedir més ràpidament, mentre que els més resistents van quedar en relleu. Així van aparèixer barrancs, parets, crestes i formes triangulars que encara avui permeten seguir visualment la disposició dels estrats.
La naturalesa calcària de moltes roques també va afavorir el desenvolupament del carst. L’aigua penetra per les fissures i dissol lentament la roca, creant lapiaz, cavitats, surgències, petites depressions i grans balmes.
Les formes actuals de Boumort són el resultat de milions d’anys d’aixecament, fracturació i erosió.
Quan la geologia va decidir on podia viure la gent
La relació entre roca i vida humana és especialment clara a Espluga de Cuberes. En aquesta zona, l’erosió i el carst desenvolupats als conglomerats van crear una gran balma. Molt més tard, les persones van aprofitar aquest refugi natural per construir un assentament protegit per la mateixa paret.
El resultat és un dels racons més singulars de l’entorn de Boumort: un conjunt troglodític on encara es poden reconèixer murs, estances i l’ermita de Santa Coloma.
Avui es pot conèixer mitjançant la nostra ruta guiada al poble abandonat d’Espluga de Cuberes, que combina aproximació en 4×4 i senderisme.
En indrets com Espluga de Cuberes, la mateixa geologia va proporcionar refugi i va condicionar directament la forma d’assentament humà.
Fòssils de Boumort: restes de mars i ecosistemes desapareguts
Les roques de Boumort no conserven només la forma d’antics paisatges. També contenen restes dels organismes que hi van viure.
A les calcàries i margues del Cretaci superior de les serres de Carreu i Boumort s’han identificat ammonits, inoceràmids, braquiòpodes, ostreids, esponges, coralls, rudistes i equinoïdeus. Tots plegats permeten reconstruir diferents ambients de l’antic mar.
Micraster: eriçons de mar amb forma de cor
Un dels fòssils més reconeixibles és Micraster, un gènere extingit d’eriçons de mar. Les seves closques fossilitzades tenen una forma característica que recorda un cor.
Aquests animals vivien enterrats al sediment del fons marí, fet que va afavorir la seva fossilització. Avui també són un bon exemple de per què és important la geoconservació: en determinades zones cada cop costa més trobar-ne a causa de l’extracció que se’n va fer durant anys.
Roc de Santa: quan Boumort també tenia llacs
La història no s’acaba amb l’antic mar. A l’entorn del Roc de Santa hi ha un important jaciment de mamífers de l’Eocè conservat en roques formades en antics ambients lacustres.
Fa aproximadament 37 milions d’anys, el territori que avui associem a Boumort estava habitat per tortugues, llangardaixos, rosegadors, marsupials, carnívors primitius i avantpassats dels cavalls. El registre paleontològic inclou també restes de diversos gèneres de petits primats.
És una d’aquelles informacions que canvien la nostra percepció del lloc: Boumort va ser mar, després va formar part d’una serralada en creixement i, en altres moments de la seva història, també va acollir paisatges de llacs.
L’empremta humana de Boumort
Quan contemplem grans extensions de bosc i roca és fàcil imaginar Boumort com un territori que sempre havia estat buit. No va ser així.
Durant segles aquestes muntanyes es van aprofitar per a la ramaderia, les pastures, la fusta, petits conreus i altres recursos de muntanya. Camins que avui fem servir per fer senderisme comunicaven cases, bordes, ermites i petits nuclis habitats.
El despoblament progressiu del món rural va deixar molts d’aquests indrets buits. Les seves ruïnes continuen escampades pel paisatge i formen una part inseparable de l’experiència de Boumort.
Cuberes, Espluga de Cuberes, Solduga i Herba Savina són alguns dels noms que ajuden a reconstruir aquella geografia humana. En altres indrets queden ermites, murs de pedra seca, antics camps i restes de construccions que només es distingeixen quan sabem què buscar.
Murs, habitatges i antics espais habitats recorden que Boumort també va ser durant segles un territori de feina i vida quotidiana.
Espluga de Cuberes mostra especialment bé aquesta unió entre natura i ocupació humana. Els habitatges aprofiten una enorme cavitat de la roca; des de l’interior s’obre la vista cap als barrancs i les muntanyes, el mateix paisatge que contemplaven els seus habitants.
El paisatge vist des d’una balma habitada permet entendre fins a quin punt roca, refugi i vida humana estaven units.
Herba Savina: un altre Boumort explicat a través dels seus habitants
Una excursió per Boumort també es pot combinar amb la visita a Herba Savina, un antic poble del Pallars Jussà situat entre Carreu i Boumort. El seu aïllament, les ruïnes i la història de les persones que hi van viure permeten descobrir una dimensió molt diferent d’aquestes muntanyes.
Si primer vols conèixer la història del lloc, pots llegir el nostre article sobre Herba Savina i el seu poble abandonat.
I si prefereixes descobrir-lo sobre el terreny, consulta la nostra ruta guiada a Herba Savina, que es pot combinar amb altres sectors de Boumort.
Flora de Boumort: del paisatge mediterrani a l’ambient subalpí
La diversitat vegetal de Boumort s’explica per l’ampli rang d’altituds i pels forts contrastos entre solanes i obagues. En una superfície relativament compacta hi trobem gairebé tots els estatges de vegetació propis d’aquesta part del Prepirineu, excepte l’alpí pròpiament dit.
Alzinars i matollar a les cotes baixes
Les zones baixes i els vessants més assolellats tenen un caràcter mediterrani evident. Hi apareixen alzinars i extensions de matollar amb espècies adaptades a la sequedat, entre elles romaní i diferents plantes espinoses.
Pinedes i rouredes
A les cotes mitjanes dominen en molts sectors les pinedes de pinassa i pi roig. El roure ha quedat més restringit als barrancs, obagues i sectors menys accessibles, tot i que històricament la seva distribució potencial era molt més extensa.
Els boscos no són homogenis. Un mateix recorregut pot travessar una pineda tancada, petites clarianes, antics camps i vessants on la roca torna a dominar gairebé per complet.
Pi negre i prats d’altura
A les zones superiors apareix el pi negre i, per damunt aproximadament dels 1.800 metres, els boscos deixen pas gradualment als prats de muntanya i a les superfícies rocoses.
La reserva acull també plantes estrictament protegides com Aquilegia pyrenaica, Narcissus alpestris, Astragalus danicus, Thymelaea nivalis i Pulsatilla alpina.
La vegetació canvia ràpidament segons l’altitud, l’orientació i la disponibilitat d’aigua.
La fauna de Boumort: molt més que cérvols
El cérvol és l’espècie que associem més fàcilment amb Boumort, però la riquesa faunística de la reserva és molt més gran.
Cérvols, isards i cabirols
La reserva manté una de les poblacions de cérvol més importants i estructurades dels Pirineus. Fora de l’època de zel es poden trobar en diferents sectors, tot i que convé recordar una cosa essencial: parlem de fauna salvatge i cap observació està garantida.
També hi viu l’isard, especialment lligat als ambients de muntanya, i el cabirol, amb una distribució més localitzada. El senglar és abundant als ambients forestals i es mou sovint per alzinars i rouredes buscant aliment.
Entre els mamífers més discrets hi ha la guineu, el teixó, la fagina, la marta, la mostela i el gat salvatge. En general, sovint és més fàcil trobar-ne rastres que no pas veure l’animal directament.
Boumort i els grans voltors
Les parets rocoses i els corrents d’aire converteixen Boumort en un lloc excepcional per observar grans aus. Aquí hi podem trobar trencalòs, voltor comú, aufrany i voltor negre.
El cas del voltor negre és especialment interessant. L’espècie havia desaparegut com a reproductora de Catalunya i l’any 2007 es va iniciar a Boumort un projecte de reintroducció. L’establiment d’una població reproductora va convertir la reserva en un lloc singular: hi crien les quatre espècies de voltors presents a Europa.
La reserva disposa també d’un observatori específic per a aus carronyaires, l’ús del qual requereix autorització prèvia.
Les grans parets i els corrents tèrmics converteixen Boumort en un territori especialment favorable per a les grans aus rapinyaires.
Observar-les no vol dir acostar-s’hi. Amb uns prismàtics, un telescopi terrestre o un teleobjectiu podem seguir el vol i el comportament de les aus sense alterar-ne l’activitat.
Observar fauna a Boumort acostuma a significar mirar des de lluny: els prismàtics i el telescopi permeten gaudir del comportament natural sense acostar-nos als animals.
La brama del cérvol a Boumort
A finals d’estiu i començaments de tardor té lloc un dels moments més coneguts del calendari natural de Boumort: la brama del cérvol.
Durant el zel, els mascles emeten potents brams per marcar la seva presència i competir per l’accés als grups de femelles. En alguns moments es poden produir persecucions, exhibicions i enfrontaments entre mascles rivals.
Habitualment, el període de més activitat es concentra entre mitjans de setembre i mitjans d’octubre, tot i que les dates exactes canvien segons l’any i les condicions ambientals.
La brama converteix la tardor en un dels millors moments per observar el comportament dels cérvols a Boumort, sempre mantenint la distància i evitant qualsevol molèstia als animals.
Les hores properes a l’alba i al capvespre solen coincidir amb una activitat més gran dels mamífers. Això no vol dir que ens hi haguem d’acostar. Un mascle en zel pot resultar perillós i, a més, qualsevol molèstia innecessària es produeix en un moment especialment important per a la reproducció.
Durant la brama s’estableixen mesures específiques d’ordenació de visitants. Les zones autoritzades, els senders recomanats i altres restriccions poden variar d’una temporada a l’altra, de manera que convé comprovar sempre la informació vigent abans d’entrar a la reserva.
La brama coincideix amb un dels moments de més transformació del paisatge de Boumort: temperatures més fresques, canvis de color i una activitat més intensa dels cérvols.
Vols escoltar la brama del cérvol a Boumort?
A MundoCanyon organitzem sortides guiades per observar i escoltar la brama del cérvol, utilitzant 4×4, prismàtics i telescopi i adaptant la jornada a les condicions i restriccions de cada temporada.
Llocs que ajuden a entendre Boumort
A Boumort no existeix una llista tancada de «monuments imprescindibles». Part del seu interès consisteix precisament a connectar diferents indrets i entendre què ens explica cadascun.
Cap de Boumort
Amb 2.077 metres, és la cota més alta de la reserva. Des de les zones superiors s’aprecia bé la successió de serres del Prepirineu i el contrast entre boscos, prats, parets i barrancs.
Vall de Carreu
És un dels sectors més interessants per comprendre la geologia de Boumort. Als vessants es poden reconèixer clarament estrats marins inclinats, mentre que altres relleus propers estan formats per conglomerats més joves.
Bosc de Pentina
Un sector de caràcter forestal, interessant tant per la vegetació com pel seu context geològic i faunístic. A l’entorn de Pentina afloren, a més, materials molt més antics que els grans conjunts cretacis d’altres parts de la reserva.
Cuberes i Espluga de Cuberes
A Cuberes es troben natura i història humana. Espluga de Cuberes n’és un dels exemples més clars: construccions aixecades dins de grans cavitats naturals i un sender amb vistes sobre l’entorn de Collegats i Boumort.
Barranc de l’Infern
El profund barranc permet contemplar alguns dels contrastos geològics del sector de Collegats. A més, forma part d’un dels paisatges més abruptes d’aquesta transició entre el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.
Coll de Llívia
És un dels passos naturals de la zona i un bon punt per apreciar la vall de Carreu i els sectors orientals de la reserva. També funciona com a accés a diferents itineraris.
Roc de Pessonada
Els seus conglomerats rogencs i ataronjats contrasten amb les roques grises i marines de Carreu. És especialment interessant perquè a simple vista es poden comparar dues etapes molt diferents de la història d’aquestes muntanyes.
Roc de Santa
A més de les panoràmiques, conserva el registre paleontològic de l’antic paisatge lacustre de l’Eocè i restes de mamífers que van viure a la zona fa aproximadament 37 milions d’anys.
L’Argenteria i el Congost de Collegats
A l’entorn immediat de Boumort, el Congost de Collegats mostra com la Noguera Pallaresa ha excavat les calcàries. L’Argenteria destaca pels seus dipòsits de tova calcària, formats quan el carbonat dissolt a l’aigua torna a precipitar sobre la paret.
Des de les zones elevades de Boumort, el paisatge s’obre cap a una successió de serres, barrancs i conques del Pallars.
Com recórrer Boumort
Les dimensions de la reserva fan que no existeixi una única manera adequada de visitar-la. Hi ha recorreguts que tenen sentit a peu, d’altres en què el 4×4 permet superar llargues aproximacions i jornades en què combinar tots dos mitjans resulta especialment pràctic.
Trekking: conèixer Boumort a un altre ritme
Caminar permet aturar-se en elements que des d’un vehicle poden passar desapercebuts: un fòssil dins d’una roca, les petjades d’un animal, canvis de vegetació, murs antics o l’estructura dels estrats.
També obre la porta a sectors on no arriben les pistes i permet convertir la muntanya en el centre de la jornada, adaptant distància i desnivell a la condició física del grup.
Caminar permet percebre una escala del paisatge que des de les pistes forestals pot passar desapercebuda.
A MundoCanyon organitzem rutes de senderisme i trekking pels Pirineus i el Prepirineu, adaptant el recorregut al nivell del grup i a les condicions del terreny.
Recórrer Boumort en 4×4
Les distàncies dins de la reserva són grans i moltes pistes travessen terrenys aïllats. El 4×4 permet desplaçar-se entre sectors molt diferents en una mateixa jornada i és especialment útil per a l’observació de fauna, la fotografia o rutes en què l’objectiu no sigui acumular molts quilòmetres caminant.
No totes les pistes estan en el mateix estat. La pluja, el fang, el gel, la neu, els despreniments o els treballs forestals poden modificar les condicions d’accés, i alguns itineraris no són adequats per a turismes convencionals.
A més, les rutes organitzades amb vehicles dins de la reserva estan regulades, per la qual cosa és important respectar la normativa i treballar amb empreses que disposin de les autoritzacions necessàries.
4×4 + trekking: arribar lluny i després continuar a peu
En molts casos no cal escollir entre vehicle i senderisme. El format mixt permet utilitzar el 4×4 per superar una aproximació llarga i començar a caminar directament en un sector d’interès.
Així es pot organitzar, per exemple, una jornada centrada en geologia, fauna o patrimoni, entrant per una pista i dedicant després diverses hores a recórrer senders.
Combinar desplaçaments en 4×4 amb trams a peu permet adaptar la jornada al terreny, a l’estació i als objectius del grup.
Quin tipus de ruta per Boumort encaixa amb tu?
Podem organitzar la jornada principalment a peu, en 4×4 o combinant totes dues opcions. El recorregut s’adapta a l’estació, a l’estat de les pistes, al temps disponible i al nivell del grup.
Algunes rutes per descobrir Boumort
La xarxa de camins permet moltes combinacions. Aquestes són només algunes referències per entendre les possibilitats; cada itinerari requereix comprovar prèviament els accessos, la meteorologia i les condicions del terreny.
Refugi de Boumort – Cap de Boumort
Una opció relativament curta des de la zona del refugi per assolir el punt culminant de la reserva. És interessant pel paisatge d’altura i per les panoràmiques sobre les serres prepirinenques.
Coll de Llívia – Cap de Boumort
Una alternativa més llarga per a qui vulgui convertir l’ascensió en una autèntica jornada de muntanya. Permet recórrer diferents ambients i apreciar millor la dimensió del massís.
Salt de la Núvia – Espluga de Cuberes – Solduga
Un dels itineraris més rics en lectura del paisatge: conglomerats, grans parets, cavitats, antics assentaments i sectors de l’entorn de Collegats.
Si l’objectiu principal és visitar l’assentament, pots consultar la nostra excursió a Espluga de Cuberes.
Vall de Carreu
Més que una única ruta, Carreu permet diferents recorreguts i aproximacions. És un sector especialment recomanable per a qui vulgui comprendre la geologia, observar grans parets i recórrer paisatges oberts.
Pessonada – Herba Savina
L’antic camí cap a Herba Savina connecta el paisatge de Pessonada i Carreu amb un dels pobles abandonats més singulars del Pallars Jussà. Es pot plantejar com a trekking o integrar-se en una jornada més àmplia amb aproximació en 4×4.
Per conèixer millor la història del lloc, pots llegir el nostre article Herba Savina: història d’un poble abandonat.
Veure la ruta guiada a Herba Savina →
Quina és la millor època per visitar Boumort?
No hi ha una única resposta. Boumort funciona precisament perquè cada estació mostra un territori diferent.
Primavera: caminar per una reserva que torna a activar-se
La primavera és una època molt adequada per fer senderisme. Les temperatures acostumen a ser més còmodes que en ple estiu, augmenten les hores de llum i la vegetació entra en un dels moments de més activitat.
També és una bona temporada per a l’observació de fauna, tot i que a les cotes altes les condicions encara poden ser hivernals al començament de l’estació.
Estiu: rutes llargues i cotes altes
Els dies llargs faciliten itineraris extensos i permeten aprofitar millor les zones elevades. Tanmateix, la calor pot ser intensa a les cotes baixes i als sectors exposats.
Convé començar d’hora, portar més aigua de la que pensem que necessitarem i no subestimar la manca d’ombra en molts recorreguts.
Tardor: brama, boscos i canvis de llum
La tardor és probablement l’estació que transforma Boumort més ràpidament. Coincideixen la brama del cérvol, els colors d’alguns boscos caducifolis, temperatures generalment agradables per caminar i una llum especialment interessant per a la fotografia.
També és un període sensible per a la fauna. Durant la brama cal respectar estrictament els recorreguts i les restriccions establertes cada temporada.
La tardor transforma els boscos de Boumort i coincideix també amb un dels períodes més interessants per observar el comportament dels cérvols.
Hivern: el Boumort més silenciós
La neu canvia completament la reserva. Algunes pistes poden quedar tancades o resultar impracticables, mentre que els boscos i les zones altes adquireixen un aspecte molt més auster.
Quan les condicions ho permeten, determinats sectors es poden recórrer amb raquetes de neu. A MundoCanyon també organitzem excursions amb raquetes de neu al Pirineu de Lleida, però a Boumort la ruta concreta s’ha d’adaptar sempre al gruix i a l’estat de la neu.
Normes i bones pràctiques per visitar Boumort
Boumort és una reserva de fauna i no un espai recreatiu sense restriccions. Les normes poden canviar temporalment per motius de conservació, gestió, risc d’incendi, neu o treballs forestals, de manera que és recomanable consultar la situació abans de cada visita.
- Circula únicament per vies d’accés públic i respecta tota la senyalització.
- Durant la brama, no abandonis les pistes i els senders autoritzats o recomanats.
- L’acampada lliure està prohibida dins de la reserva.
- També està prohibida la pernoctació en vehicles o autocaravanes a l’interior.
- No encenguis foc.
- Els gossos dels visitants han d’anar lligats. Per a jornades centrades en l’observació de fauna, és preferible no portar-los.
- No utilitzis focus nocturns, reclams ni dispositius que alterin el comportament dels animals.
- L’ús de càmeres automàtiques està regulat i no es pot fer lliurement.
- No alimentis la fauna.
- Condueix a poc a poc: un animal que travessa una pista pot anar seguit d’altres.
- Respecta terrenys privats, conreus i prats. No totes les zones obertes són de lliure accés.
- Emporta’t tots els residus, també els orgànics.
La distància també forma part de l’observació
Els animals de Boumort no estan habituats a ser fotografiats de prop. Utilitza prismàtics, telescopi o teleobjectiu. Si un animal canvia de direcció, s’allunya o modifica el seu comportament per la teva presència, ets massa a prop.
Durant el zel cal mantenir una distància especialment prudent respecte als mascles de cérvol. A més de l’estrès causat a l’animal, un mascle en zel pot reaccionar de manera perillosa.
Els fòssils no són records
El patrimoni paleontològic està protegit. Trobar un fòssil durant una ruta no vol dir que el puguem extreure i endur-nos-el.
Un fòssil té valor precisament per la seva posició, la roca que el conté i la seva relació amb l’entorn. Extreure’l destrueix part de la informació científica i converteix un recurs que podria ser observat per milers de persones en un objecte privat.
El cas dels Micraster és especialment il·lustratiu: els materials del curs d’interpretació geològica de Boumort indiquen que cada vegada costa més observar-los en determinades àrees a causa de l’espoli patit en el passat.
Observar forma part de l’experiència; endur-se una peça del paisatge, no.
Què cal portar per visitar Boumort
El material depèn de l’activitat i de l’estació, però hi ha alguns elements que convé portar fins i tot en recorreguts senzills:
- calçat de muntanya amb bona sola;
- roba per capes;
- paravent o peça impermeable;
- aigua suficient;
- protecció solar, gorra i ulleres;
- alguna cosa per menjar;
- mapa o navegació offline;
- telèfon amb la bateria carregada i, en rutes llargues, bateria externa;
- prismàtics si interessa la fauna;
- frontal si la sortida comença abans de l’alba o pot acabar tard.
No convé dependre exclusivament del telèfon. En zones interiors la cobertura pot ser limitada o inexistent.
Per fotografiar fauna és molt millor utilitzar un teleobjectiu que intentar reduir físicament la distància fins a l’animal.
Visitar Boumort per lliure o amb guia?
La reserva es pot visitar per lliure utilitzant les pistes i camins oberts a l’ús públic. Per a persones acostumades al medi de muntanya, amb experiència d’orientació i una ruta estudiada prèviament, és perfectament possible organitzar una jornada de manera autònoma.
Un guia local aporta un altre tipus de valor. No consisteix simplement a indicar el camí.
Permet adaptar l’itinerari a l’estat real de les pistes, la meteorologia i l’estació; interpretar rastres i comportament animal; explicar per què una roca, una paret o una antiga construcció són precisament on són; i evitar perdre una gran part del dia en aproximacions que no responen a l’objectiu de l’excursió.
En activitats com la brama o l’observació de grans rapinyaires, el coneixement dels horaris, sectors i distàncies adequades és especialment útil.
MundoCanyon treballa des de la Pobla de Segur i organitza activitats de muntanya i natura pel Pallars i altres sectors dels Pirineus i el Prepirineu. També pots consultar les nostres activitats d’aventura i rutes pels Pirineus.
Boumort no té una sola cara
És possible recórrer Boumort diverses vegades i tornar-ne amb records completament diferents.
Un dia pot quedar marcat per una parella de voltors sobrevolant una paret. Un altre, pel so d’un cérvol que encara no veiem. En una altra excursió, el més interessant pot ser descobrir un fòssil marí en una roca o entrar sota una gran balma i pensar en les famílies que hi van viure.
La boira pot amagar una muntanya que unes hores després apareix completament il·luminada; un bosc d’estiu gairebé no s’assembla al mateix lloc a l’octubre; i una pista senzilla al setembre pot quedar inaccessible després d’una nevada.
Potser per això Boumort no funciona gaire bé com una llista de llocs que cal «tatxar». Funciona millor quan s’entén com un territori: geologia, fauna, boscos, pobles, camins i milions d’anys d’història superposats en un mateix paisatge.
A Boumort no hi ha dues jornades iguals: la llum, els núvols, la fauna i les estacions canvien constantment la percepció del territori.
Descobrir Boumort amb MundoCanyon
No existeix una única manera de conèixer Boumort. Podem dedicar la jornada al trekking, recórrer diferents sectors en 4×4 o combinar vehicle i senderisme per aprofitar millor les distàncies.
A la tardor, l’objectiu pot ser la brama del cérvol; en una altra època, la geologia, l’observació de fauna, una ascensió al Cap de Boumort o la visita a antics assentaments com Espluga de Cuberes i Herba Savina.
Adaptem la sortida a l’època de l’any, les condicions del terreny, l’estat de les pistes, el nivell físic i els interessos del grup.
Consultar disponibilitat i organitzar una ruta per Boumort →
Preguntes freqüents sobre la Reserva de Boumort
On és la Reserva de Boumort?
La Reserva Nacional de Caça de Boumort es troba al Prepirineu occidental de Catalunya, entre les valls de la Noguera Pallaresa i del Segre. El seu territori es reparteix entre les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell.
Es pot visitar Boumort per lliure?
Sí. Es pot circular per la xarxa de pistes i camins oberts a l’ús públic respectant la senyalització i les restriccions vigents. Determinades activitats, rutes organitzades i accessos poden estar regulats, especialment durant períodes sensibles com la brama del cérvol.
Quina és la millor època per visitar Boumort?
Depèn de l’objectiu. La primavera és molt adequada per al senderisme i la natura; l’estiu permet aprofitar jornades llargues i cotes altes; la tardor combina la brama, els colors del bosc i temperatures agradables; i a l’hivern, quan hi ha prou neu, alguns sectors es poden recórrer amb raquetes.
Quan és la brama del cérvol a Boumort?
Generalment es produeix entre mitjans de setembre i mitjans d’octubre, tot i que el període exacte depèn de les condicions de cada any. Durant aquestes setmanes s’apliquen normes específiques per reduir les molèsties als animals.
Es pot recórrer Boumort amb un cotxe normal?
Alguns accessos es poden fer amb vehicles convencionals, però una part important de la xarxa interior està formada per pistes forestals. El seu estat varia amb la pluja, la neu i els treballs de manteniment. Per a determinats recorreguts és recomanable un vehicle 4×4 i experiència en conducció per pistes.
Quins animals es poden veure a Boumort?
Entre les espècies més conegudes hi ha el cérvol, l’isard, el cabirol i el senglar. També hi viuen nombrosos carnívors i aus forestals. A les parets i al cel de la reserva es poden observar trencalòs, voltor comú, aufrany i voltor negre, a més d’altres rapinyaires.
Quins pobles abandonats es poden visitar a Boumort?
Un dels llocs més singulars és Espluga de Cuberes, un assentament troglodític construït sota grans balmes. També es pot visitar Herba Savina, un antic nucli de muntanya de l’entorn de Carreu i Boumort. Si vols conèixer-ne la història abans de fer la ruta, també pots llegir el nostre article sobre el poble abandonat d’Herba Savina.