Ruta 4×4 dels contrabandistes, poble de Tor, port de Cabús

La ruta 4×4 dels contrabandistes des del poble de Tor fins al port de Cabús, en 4×4, és la manera més còmoda d’avançar per aquesta llarga muntanya. Transcorre per una pista forestal, pels terrenys de Casa Palanca o per la variant Casa Sansa.

Es coneix així perquè creua la frontera i antigament s’utilitzava per passar tabac d’Andorra a Espanya, on era lliure d’impostos o amb una càrrega menor que a Espanya, fet que la feia atractiva per als contrabandistes i un bon negoci.

Ambdues rutes de muntanya travessen bonics valls als peus de la muntanya de Tor. El pic més alt és el cim de Sanfonts amb 2.882 m, ple de boscos i rius. Gaudiràs de vistes espectaculars i, amb sort, veurem animals salvatges campant lliurement en el seu hàbitat i bevent a les nombroses fonts naturals.

A més de les fabuloses panoràmiques i respirar l’aire pur carregat d’oxigen de la muntanya, visitaràs tots els punts clau que van fer famosa aquesta muntanya, com la cabana de Josep Montané, on en el seu dia hi van viure uns hippies en magnífics prats d’alta muntanya.

Coneixeràs el bonic poble de Tor, tota la seva història i llegendes de la mà dels nostres guies locals, que és la millor manera de descobrir tota la seva xarxa de grans secrets ocults. I pujarem al Port de Cabús per gaudir de les vistes a 2.302 m.

Nosaltres t’oferim la següent activitat a Tor:

Descripció de la ruta 4×4 dels contrabandistes, poble de Tor, port de Cabús

Per realitzar la nostra ruta 4×4 dels contrabandistes, pujarem al vehicle de la nostra empresa al poble d’Alins, amb capacitat per a 8 persones més el conductor, que és guia de muntanya i serà qui ens explicarà tota la història durant el trajecte. Tot i que el punt de sortida és La Pobla de Segur, podem recollir-te en qualsevol ubicació entre La Pobla i Alins. Com més aviat puguis pujar, més gaudiràs del passeig en 4×4 per tot el vall de la Noguera Pallaresa i els pobles pel seu pas, com Gerri de la Sal, Sort i Llavorsí.

L’hora de sortida des de Pobla és a les 9:00; arribarem a Alins a les 10:00. Repeteixo, podràs pujar al nostre vehicle en qualsevol punt d’aquest trajecte, on més t’interessi o més a prop et vingui del teu allotjament de vacances.

Un cop arribat al poble d’Alins començarà l’aventura i l’aproximació al poble de Tor per sinuosos barrancs i una estreta carretera paral·lela al riu que forma la Noguera de Tor, amb una durada aproximada de 35 minuts fins al poble de Tor.

Un cop arribem, no pararem, sinó que continuarem per començar des d’allí la famosa ruta dels contrabandistes, ja per la pista forestal que uneix el poble amb el port. De pujada passarem pels terrenys del “Sansa,” passant per la cabana dels hippies o de Josep Montané, fins al Port de Cabús, on farem una petita parada per estirar les cames i conèixer l’entorn.

La següent parada serà al mateix Port de Cabús per gaudir de les majestuoses vistes de la muntanya de Tor, els seus valls laberíntics i de l’altra vessant, el país veí, Andorra. Així, la nostra ruta 4×4 transitarà per dos països: Espanya i Andorra.

De tornada al vehicle 4×4, descendirem per la pista de Jordi Ribas Sagalès, “El Palanca,” gaudint d’aquest recorregut veient animals de pastura, cavalls de muntanya i vaques, les vaques de Lázaro i els cavalls de Pablo, l’hereu de tot el Palanca.

Continuarem per arribar novament a Tor, on aquesta vegada sí que aturarem per visitar el poble i els seus racons, on ens espera un gran dinar a Casa Sisqueta, ja reservat amb la Pili.

Un cop acabat, podrem passejar novament pels carrers de Tor per baixar el menjar i després, tornada a Pobla, passant per Alins i tots els pobles de la Noguera Pallaresa.

En ser tota una aventura, un cop passat el poble de Tor, per la pista, si és impossible continuar, combinarem l’activitat a peu amb raquetes de neu, d’aquesta manera podràs acostar-te a tots aquests punts d’interès i reviure exactament com caminaven aquells contrabandistes carregats de tabac per la frontera entre Espanya i Andorra.

Ruta 4×4 dels contrabandistes, poble de Tor, port de Cabús: Informació general

• Horari: 9:00 a La Pobla de Segur, 10:00 a Alins
• Durada: de 4 a 5 hores
• Dates: Primavera-estiu (tot i que es poden consultar altres dates)
• Distància Alins-Port de Cabús-Alins: 38 km
• Desnivell: 1500 metres
• Asfalt: 25%
• Pista: 75%
• Preu: 115 euros per persona (oferta temps limitat)
• Mínim 2 persones

Inclou: vehicle 4×4, conductor/guia de muntanya, dinar a Casa Sisqueta, prismàtics, assegurança de responsabilitat civil i accidents, reportatge fotogràfic.
En cas d’època hivernal: també inclou material: raquetes i bastons.

Menú Casa Sisqueta: amanida, carns a la brasa, plat del dia, embotits i formatges de la zona, beguda inclosa.

Ruta 4×4 dels contrabandistes: On és el poble de Tor?

El poble de Tor està situat als Pirineus catalans, dins del municipi d’Alins, a la comarca del Pallars Sobirà, província de Lleida, Catalunya (Espanya).

Tor es troba en el punt més remot i aïllat de la Vall Ferrera, a l’extrem nord-oest de la comarca. Està ubicat a la confluència del Riu de la Rabassa i el Barranc de Vall Peguera, la unió dels quals dóna origen a la Noguera de Tor.

El poble s’assenta al fons d’una vall que s’eixampla en aquest lloc precís, protegit pel Roc de Sant Pere, una petita muntanya a l’esquena.

Al seu voltant, imponents cims com el Pic de Sanfonts (2.882 metres) marquen la frontera natural entre la Vall Ferrera i els valls d’Andorra.

La Muntanya de Tor abasta 2.300 hectàrees de natura verge a tocar de la frontera amb Andorra. Properes a les estacions d’esquí andorranes, a l’hivern acostuma a quedar aïllat per la neu i l’accés difícil.

Ubicació i característiques:

• Es troba a uns 1.650 metres sobre el nivell del mar.
• Està a prop de la frontera amb Andorra i França, fet que històricament el va convertir en un punt clau per al contraban.
• És un poble d’accés difícil, amb una carretera de muntanya que sovint queda coberta de neu a l’hivern.

Tor és famós no només pel seu paisatge aïllat i la seva història rural, sinó també pels conflictes i misteris que l’envolten, especialment la disputa per la Muntanya de Tor.

Ruta 4×4 dels contrabandistes: Com arribar a Tor

Arribar a Tor no és una tasca fàcil. No hi ha cap carretera convencional, només una pista forestal que requereix un 4×4 si no vols arriscar el teu cotxe en l’intent. Com diu la Pili de la Casa Sisqueta a la sèrie: “Per arribar fins aquí, has de voler venir a Tor, no és un poble de pas, si no seria un més.”

Per arribar a Tor des d’Espanya, s’ha de prendre la carretera asfaltada que parteix d’Alins i avança cap al nord. Aquesta via acaba just abans de creuar el riu, on comença una pista forestal. La pujada final és estreta i empinada, travessant un paisatge muntanyós característic de la zona. El camí segueix la ruta Camí del Pal fins al Port de Cabús, l’entrada a Andorra. L’últim tram, sense asfaltar, pot ser complicat per a alguns vehicles, especialment en èpoques de pluja o neu.

Per l’altre costat, l’accés a Tor des d’Andorra es realitza a través del Port de Cabús. Des del poble andorrà de Pal, una carretera ampla i asfaltada s’estén gairebé 12 quilòmetres fins al port. A partir d’allà, el camí es converteix en una pista forestal que baixa durant 7 quilòmetres, passant per la Cova de Josep Montané Sansa, un lloc amb història que en el seu moment també va ser refugi dels hippies de Tor.

Ruta 4×4 dels contrabandistes: Què veure a Tor

Malgrat la seva mida, Tor conserva un important patrimoni històric:

• Església parroquial de Sant Pere.
• Restes de l’església romànica de Sant Pere de la Força, situada on abans hi havia un castell medieval.
• Capella de Sant Ambròs de Tor, situada més al nord del poble.

Aquest lloc remot i enigmàtic, envoltat de disputes i crims sense resoldre, continua sent una destinació intrigant per a aventurers i amants del misteri.

Història de Tor, el poble maleït

“Catalunya té 1.000 anys. Tor ja hi era” — diu un cartell penjat per algú fa anys a Tor.

Segons Joan Coromines, el nom Tor no prové d’una variant antiga de torre, sinó d’una arrel ibero-vasca amb una sola r, com suggereix el gentilici local: toredà. El lingüista atribueix el seu significat a la paraula “turó”, cosa que indicaria que el nom del poble fa referència a la seva ubicació en un terreny elevat.

Entre 1812 i 1927, Tor va tenir el seu propi ajuntament, però des de llavors forma part del municipi d’Alins, a la província de Lleida. A mitjan segle XIX, va arribar a tenir una població de 78 habitants, però amb el temps va anar disminuint fins a quedar només 17 censats el 2019.

Tor, conegut com el “Far West català”, ha estat testimoni de l’auge del contraban i del pas de qui fugia tant d’Espanya com de diversos conflictes a Europa.

A través de la muntanya de Tor van escapar molts jueus durant la Segona Guerra Mundial, així com molts republicans que fugien del règim franquista després de la Guerra Civil Espanyola. Durant anys, també va ser escenari d’enfrontaments entre maquis i la Guàrdia Civil. La seva riquesa en boscos i bestiar sempre ha estat motiu d’orgull per als seus habitants, però també una font constant de disputes. Tot i que molts ambicionaven el seu control, només 13 famílies  (les 13 cases del poble) en eren les legítimes propietàries, fet que va generar conflictes recurrents al llarg dels anys.

Quants habitants té Tor?

Tor té molt pocs habitants permanents, i a l’hivern pot arribar a estar gairebé despoblat. Oficialment, el poble pertany al municipi d’Alins, a la comarca del Pallars Sobirà (Lleida, Catalunya), i no té un cens fix de residents.

Segons dades recents:

• A l’hivern, hi pot haver 1 o 2 persones vivint-hi, o fins i tot cap.
• A l’estiu, amb l’arribada d’alguns propietaris i visitants, la xifra pot augmentar lleugerament.

Quantes cases hi ha a Tor?

El poble té 13 cases, però moltes estan abandonades o només s’utilitzen en certes èpoques de l’any. El seu aïllament i el dur clima hivernal fan que la població sigui mínima.

Quina extensió té la muntanya de Tor?

La Muntanya de Tor té una extensió de 4.800 hectàrees. Aquesta vasta àrea està situada al Pirineu català i ha estat tradicionalment un lloc d’interès per la seva riquesa forestal i ramadera, fet que al llarg dels anys ha generat una sèrie de conflictes i disputes per la seva propietat.

Què va passar al poble de Tor?

Tor és un petit poble amb només una dotzena de cases, envoltat d’un vast territori muntanyós.

El seu principal atractiu és la Muntanya de Tor, un terreny comunal d’unes 2.300 hectàrees, molt codiciat pel seu valor econòmic, especialment per activitats com la ramaderia, l’explotació forestal i, suposadament, el contraban.

La propietat de la muntanya va ser motiu de disputa durant dècades entre els habitants del poble, cadascun reclamant drets sobre la terra. Es van formar dos bàndols enfrontats, que van portar a tensions extremes, amenaces i violència.

L’explotació forestal, el contraban de tabac i el dret de pas pels seus camins, especialment el que connecta Cabús amb la carretera cap a l’estació d’esquí de Pal-Arinsal (Andorra), van jugar un paper clau en l’economia de Tor, però també en els seus conflictes. El condomini va desencadenar tensions entre els veïns, especialment entre Josep Montané Baró (“Sansa”) i Jordi Ribas Segalès (“Palanca”), que tenien visions oposades per a la muntanya.

Amb els diners com a teló de fons, la rivalitat entre les famílies es va tornar encara més ferotge, sobretot entre Palanca i Sansa.

El juliol de 1980, la tensió va esclatar amb un doble assassinat que ho va canviar tot. Durant un forcejament, els guardaespatlles de Rubén Castañer, un empresari andorrà oportunista que intentava fer negocis a la zona, van matar dos joves que treballaven per a Palanca. Sembla que Castañer negociava amb Sansa per convertir Tor en una estació d’esquí com Pal-Arinsal a Andorra.

El punt d’inflexió va arribar el 1995 quan els tribunals van declarar Sansa únic propietari de la muntanya. Tanmateix, la seva victòria va durar poc: cinc mesos després, va ser assassinat, sumant un nou capítol de misteri i violència a la història de Tor.

El juliol de 1995, Sansa va aparèixer assassinat. El cadàver de Montané es va trobar a casa seva, amb clars signes de violència que suggerien un assassinat brutal. L’escena del crim mostrava rastres de lluita, però els detalls eren escassos i les proves limitades. En el petit i tancat poble de Tor, on tothom es coneixia, ràpidament es van desfermar rumors i sospites, creant un ambient carregat d’incertesa i desconfiança.

Qui va matar Sansa a la Muntanya de Tor?

L’assassinat de Sansa a la Muntanya de Tor segueix sent un misteri sense resoldre. Malgrat les investigacions, mai es va aclarir qui va ser el responsable de la seva mort. Les sospites apuntaven a diversos individus, inclosos rivals locals i persones implicades en els intensos conflictes per la propietat de la muntanya.

Especula que l’assassinat va estar relacionat amb les disputes familiars i els interessos econòmics pel control de les terres.

Des de l’assassinat de Sansa, la història de Tor ha atret l’atenció de nombrosos mitjans, alimentant la seva llegenda amb personatges cada vegada més extravagants. Hippies, fugitius, contrabandistes i guardaespatlles s’han sumat al relat, tots amb possibles vincles en el crim, però sense un culpable clar.

El llibre i documental sobre Tor

La veritat és que Sansa tenia molts enemics, com explica el periodista lleidatà Carles Porta en el seu llibre i documental. La seva mort no només va deixar un cas sense resoldre, sinó que va convertir Tor en un escenari de misteri, on la realitat sembla extreta d’una pel·lícula.

La seva investigació sobre l’assassinat de Josep Montané Sansa, únic propietari legal de la Muntanya de Tor en el moment de la seva mort el 1995, es va convertir en un referent del true crime.

Tot va començar el 1997 amb un reportatge per a TV3 en el programa 30 Minuts. Porta i el seu equip van arribar a Tor per documentar una disputa històrica entre els propietaris de les 13 cases. El que van trobar va superar qualsevol ficció: un assassinat sense resoldre, personatges peculiars i un misteri que els va atrapar durant mesos. L’emissió va ser un èxit, impulsant la publicació del llibre Tor: tretze cases i tres morts (2005), seguit pel fenomen Crims, que va passar de la ràdio a la televisió, ajudant fins i tot a reobrir casos sense resoldre.

El 2024, Porta va tornar a Tor després d’un gir inesperat en la investigació. Va publicar un nou llibre, Tor, foc encès, i va estrenar a TV3 la sèrie documental Tor, que aporta nous testimonis i repassa tot el que ha passat des de 1995. El seu impacte ha estat immediat, convertint-se en un èxit a múltiples plataformes.

Qui és el propietari de la muntanya de Tor?

La propietat de la Muntanya de Tor ha estat un tema de disputa durant dècades i continua envoltada de controvèrsia.

Situació legal i conflictes

• Tradicionalment, la muntanya era de propietat comunal, gestionada per les 13 “cases” de Tor. Cada casa tenia drets sobre el territori.
• L’any 1896, les 13 famílies de Tor van inscriure la muntanya, amb les seves 4.800 hectàrees, al seu nom. Tanmateix, l’acord incloïa una condició clau: els propietaris havien de residir al poble de manera contínua, cosa que en català s’expressa com “tenir el foc encès tot l’any”. Aquesta exigència representava un gran repte, ja que els hiverns a la zona són extremadament durs, amb temperatures gèlides, nevades intenses i un aïllament gairebé total.
• L’any 1986, els habitants de Tor van decidir crear una societat de copropietaris per protegir les seves terres d’una possible expropiació estatal, en resposta a la Llei Madoz de 1855, que promovia la desamortització de béns comunals. Per regular l’accés a aquesta societat, es van establir uns estatuts que exigien residència permanent al poble. Només aquells que mantinguessin la seva llar habitada tot l’any, simbolitzat pel foc encès a les seves xemeneies, podien formar part de la comunitat propietària.
• L’any 1995, els tribunals van declarar Sansa com a únic propietari de la muntanya.
• Cinc mesos després, el juliol de 1995, Sansa va ser assassinat i el crim mai no es va resoldre.
• L’any 2012, una sentència clau va redefinir la propietat de la muntanya de Tor. La resolució va anul·lar l’exigència de residència permanent, és a dir, l’obligació de mantenir el foc encès tot l’any. En el seu lloc, va establir que la titularitat havia de recaure en aquells que poguessin demostrar ser descendents dels fundadors, funcionant sota un règim de copropietat. Des de llavors, la tensió al poble ha donat pas a una fràgil calma, una mena de “guerra freda” on els conflictes semblen estar en pausa, però amb la incertesa constant que, tractant-se de Tor, qualsevol gir inesperat podria tornar a encendre les disputes.